Tel: 638 88 19 41

ARTICLES

01 gen 1970

Entrevista FEM DEO - Marga Padrós

Marga Padrós és la cofundadora, juntament amb el seu marit, Sebastià López, d'Orlocat, una empresa nascuda fa 18 anys a Manlleu per oferir serveix elèctrics i de manteniment a la indústria. S'han especialitzat en instal·lacions i quadres elèctrics i un l'últim lustre han diversificat el negoci oferint una línia de serveis de robòtica.

Llegir més...
01 gen 1970

FEM DEO - Entrevista a Isabel Pujolasos

Entrevista a Isabel Pujolasos, CEO de Pujolasos, tercera generació d’aquesta torneria familiar de Sant Pere de Torelló amb 48 treballadors. Entrevista dins el marc del FEM DEO.


Llegir més...
08 jun 2023

Entrevista FEM DEO - Anna Font

“El meu pare diu que no, però ha sigut molt exigent amb mi. I jo també ho soc”
En el marc de les entrevistes del FEM DEO, el 9Nou entrevista a Anna Font, directora comercial de Grup Bon Preu.

Llegir més...
01 gen 1970

Entrevista a Lurdes Baulenas

“Cal sòl públic perquè es pugui accedir a l’habitatge a un preu raonable”
En el marc de les entrevistes del FEM DEO, el 9Nou entrevista a Lurdes Baulenas, consellera delegada de Construccions Ferrer, i expresidenta del Consell Empresarial d’Osona

Llegir més...
10 mar 2023

Entrevista FEM DEO

Meritxell Feu (Vic, 1976) és la gerent d’Informàtica Feu (iFeu), una empresa familiar que l’any que ve farà 30 anys. Té 22 treballadors i el 2022 va facturar prop de 4,5 milions d’euros. Feu obre el cicle d’entrevistes a empresàries i directives que, durant el proper any, EL 9 NOU publicarà cada mes en el marc del programa Fem DEO, de la Cambra d’Osona, el Consell Empresarial d’Osona i Creacció, que té per objectiu potenciar el talent femení entre l’empresariat de la comarca.

Només entrar aquí, a Ifeu, ens ha cridat l’atenció la clau del wifi, on apareix la paraula “merci”. Això és un tret característic de l’empresa i del lideratge femení?
Sí, del tot. Sempre diem que les empreses són les persones i és l’agraïment a aquestes persones que componen les empreses i als companys de treball d’iFeu que fan que puguem ser on som. Tot i que aquesta clau està a la vista de tothom i és la de la wifi pública. La privada evidentment no és aquesta.

L’any que ve farà 30 anys que amb el seu pare i el seu germà van fundar Informàtica Feu. Amb el canvi de seu, ara fa quatre anys, deixaven enrere la botiga i el servei domèstic, per enfortir la part de serveis a empreses. És on són més forts?
Vam començar amb una botiga petita. Ja veníem de l’experiència del meu pare, que havia comercialitzat amb màquines d’escriure, fotocopiadores, mobiliari d’oficina… A l’inici, teníem una part dedicada al públic final, però amb el temps vam veure que on érem forts, on podíem tenir un distintiu, era en la part d’empresa. El canvi d’ubicació ens va ajudar molt a propulsar l’empresa, al creixement, a desvincular-nos d’una botigueta d’informàtica i que realment ens relacionessin amb el nostre core que era el servei a l’empresa.

“Tots podem patir un atac informàtic. Hem d’estar preparats pel dia que passi”

Quin és el rol d’Informàtica Feu en un mercat tan gran com el tecnològic?
El nostre valor és el servei que hi posem. Sempre busquem la millor solució tecnològica, és evident, però acompanyada del coneixement i expertesa per aconseguir la garantia total del que estem fent. De vegades, tecnològicament parlant, hi ha aspectes que poden semblar inabastables per a la mitjana empresa. Nosaltres busquem la forma de reduir aquestes distàncies i que es puguin aprofitar dins la realitat empresarial i econòmica de cadascú.

Com ha evolucionat el sector en aquests 30 anys? De vendre productes a vendre serveis?
En gran part és així. La nostra idea s’ha mantingut fidel a l’acompanyament tecnològic complet a l’empresa, però les peces o les formes han sofert un canvi abismal, sobretot en els últims sis o set anys. Cuidar el que en diem el core de l’empresa és l’objectiu. És a dir, disposar d’una bona infraestructura, ja sigui física o al núvol, en la qual es busca una alta disponibilitat, una pèrdua de dades o de temps improductius que tendeixi a zero, un control de la seguretat o evitar amenaces cibernètiques.

“Proveïdors i clients agraeixen el tarannà més femení, que ens diferencia”

La ciberseguretat és el gran cavall de batalla?
Sí, rotundament. És el més important i apareix a tots nivells. Afecta l’usuari, les infraestructures en local, les de cloud o les comunicacions. Tots estem exposats a patir un atac informàtic tot i disposar de diverses capes de seguretat, en més o menys mesura. El que toca, a part de gestionar bé aquestes capes, és estar preparat pel dia que passi, perquè ens pot succeir a tots en diferents àmbits i cal cuidar especialment tot allò que té a veure amb plans de recuperació de desastres, de backups o sistemes de detecció de comportament que han esdevingut claus. Tenim una diapositiva, per quan fem presentacions, que ensenya un cavaller medieval que va protegit amb tota l’armadura i veus una fletxa que li entra just pel pestell dels ulls. Què significa? Doncs que a vegades tens tot de mesures de protecció activades però pots estar a un únic clic que un usuari et converteixi en vulnerable o exposi sense voler les dades de la teva empresa. Podríem dir que l’enfocament s’ha centrat a anar a protegir i aconseguir la integritat de la dada. Que estigui 100% assegurada.

Aquesta entrevista es fa en el marc del programa Fem DEO, que vol visibilitzar el talent femení a les empreses. Quina creu que és la seva aportació, com a dona, a l’estructura d’Ifeu?
Aportar aquesta visió i forma de fer femenina al món no només empresarial, també al món de les TIC, que, afortunadament, molts homes ja la tenen. Té molt a veure amb aspectes com compartir, cuidar-nos, la proximitat, l’empatia, intentar fer les coses fàcils i avançar-te una mica al que podrà venir. Són característiques molt femenines i aquí a casa és una bandera compartida per tots els companys i companyes i això no està gens renyit amb la tecnologia. De vegades, sembla que quan entres en una empresa hi ha d’haver 30 directius amb vestit negre i corbata i no, no va per aquí. Les persones, les empreses o els clients, crec que agraeixen molt aquest tarannà que tenim més femení. N’estem orgullosos i ens diferencia.

“A les reunions de direcció, amb clients i ‘partners’, estem molt lluny de la paritat”

Aquesta visió femenina de l’empresa, és un corrent que hi és i no fa soroll o encara està poc estès?
Aquest corrent a nivell global està molt tapat o és irreal, però a iFeu no ha estat mai un objectiu o un propòsit. Ha anat creixent de forma natural. Sí que és cert que a les reunions de direcció amb clients i partners estem molt lluny de la paritat, 10 a 1 en el millor dels casos. Divendres vaig assistir als Premis Dones Inspiradores d’EL 9 NOU i em va encantar el discurs de Beth Codina [presidenta del Consell d’Administració de Prosa], perquè va dir una cosa molt certa. I és que jo, per exemple, no he tingut mai cap problema amb cap home, però per què? Per la meva condició. Normalment, quan vaig a una reunió, sempre és amb persones del mateix rol, per entendre’ns. Codina va comentar això, que la posició professional o econòmica de cada persona fa que el masclisme s’accentuï o no. Això és una pena i crec que és l’autèntica xacra que hi ha en aquest sentit. Jo, afortunadament, tot i no estar mai en paritat, no m’he trobat mai en una situació laboral d’inferioritat que s’accentués pel fet de ser dona, però reconec que ser-ho pot accentuar aquesta sensació i no s’ha de permetre de cap de les maneres. La paritat pot ser de 10 a 1 quan soc a la feina, però quan em trasllado a l’àmbit personal, és 1 a 10. Al pediatre, al supermercat, a les reunions d’escola…

Els valors de governança femenins són més presents que la paritat als òrgans de govern o també costa de trobar-los?
Costa. Ha anat canviant, afortunadament. Crec que hi ha hagut un canvi generacional i això es nota molt, però encara hi ha molt poques dones que facin carrera o estudis de tecnologia. Nosaltres toquem dos àmbits, la part més de programació, que aquí potser sí que hi ha més dones, i la de sistemes, i aquí encara guanya 100% la part masculina. Ha anat canviant. Cada cop veus que a les empreses les dones van agafant més càrrecs intermedis i càrrecs superiors, però en el nostre sector costa molt.

“El futur de l’economia d’Osona passa per apostar per la tecnologia”

Costa trobar treballadores dones, està clar, i treballadors en general? Aquí a la comarca s’ha impulsat, precisament, l’Osona TIC Talent…
Fa falta crear noves vocacions, però sobretot retenir talent, que és el que intentem fer des d’Osona TIC Talent, del qual iFeu forma part com una de les empreses fundadores. Per què? Perquè tenim centres d’ensenyament molt bons de grau superior o universitaris que fa falta potenciar perquè puguin acollir més persones, i si pot ser més dones ja seria ideal. Els hem de fer veure que l’atractiu del treball tecnològic a la comarca és tant o més gran del que podria ser a Barcelona i la seva àrea. Aquí radica part del problema. Costa trobar personal, perquè és un sector molt demanat i has de treballar molt bé les motivacions. Fora de Barcelona i el seu àmbit, per norma general, els preus dels serveis són més econòmics i això afecta els sous, evidentment, i és poc realista intentar equiparar-los. S’hauria de donar valor als costos que significa viure i treballar a la capital respecte a fer-ho a la comarca. La veritat és que nosaltres estem molt contents, ho treballem, i el resultat és que tenim una baixa rotació de personal. Intentem fer equip, fer pinya, aportar incentius, motivacions o pla de carrera. Aquí no tens un topall. La projecció és màxima. Ens agrada molt fer planter. Moltes vegades, tècnics superiors que són valuosíssims per a iFeu van començar com a tècnics de pràctiques, sortits de La Salle o altres centres d’aquí.

Quins són aquests incentius? Quina és la manera de motivar el treballador?
Primer, no som treballadors, som companys. Ni en l’àmbit personal parlo d’algú amb qui treballo com a treballador, sinó com a company. Evidentment, hi ha la jerarquia que hi ha d’haver perquè això és una empresa i té una finalitat econòmica, però jo crec que el pensament i la forma de fer que tenim tant el meu germà, com jo, com el meu marit, és el fet que tots els que formem iFeu hi hem de sortir guanyant en tots els sentits, tant per la part econòmica com en la part de creixement professional i, per tant, sempre els fem molt partícips de tot. Moltes de les coses que fem actualment i el que hem aconseguit no és fruit exclusiu dels que actuem com a gerents, ni molt menys. Tothom proposa idees, projectes, que sovint acaben generant noves línies de negoci. Qui entén aquesta filosofia, normalment, té una trajectòria molt llarga a casa. També hi ha qui no l’entén, que és molt respectable. Per sort són pocs, però diguem que ja hi ha una selecció natural.

Acabem de passar una pandèmia en què es va recórrer a la tecnologia per poder teletreballar. Com ho van viure?
Va ser un moment de molta feina i la clau va ser que tot l’equip ho va donar tot. Vam primar la seguretat tecnològica i la seguretat dels nostres companys. Encara ara, que han passat tres anys, anem a empreses que els fem auditories, que no són clients nostres, i veus autèntiques aberracions tecnològiques de com van obrir els sistemes perquè la gent pogués treballar des de casa. Estaven i estan exposadíssims. Sempre faig la comparativa: és com si haguessin publicat en negreta i subratllat el carrer on vivien, el número i haguessin deixat les claus al pany. Això no es pot fer. En seguretat les presses no són bones i els professionals que ens hi dediquem hem de saber transmetre els riscos i fins i tot, de vegades, marcar línies vermelles.

“Hem de fer bandera del tarannà ‘pagès’. Atrau molt més del que ens creiem”

L’economia d’Osona, durant una època, va ser molt dependent de la pell i els filats, més tard la indústria i ara el sector alimentari. D’alguna manera creuen que l’economia de la comarca s’ha de diversificar i el seu sector ha de ser un dels que ho ha de facilitar?
Absolutament i és importantíssim. Aplicat a la nostra petita empresa, el fet de tenir clients multisectorials, repartir els ous a diferents cistells, ha estat clau en èpoques com la de la pandèmia, crisis o guerres. Sempre hem aconseguit dirigir esforços cap on es movia el mercat. Hem tingut capacitat d’adaptació. Per això, creiem que el futur és apostar per les tecnologies en cada un d’aquests sectors, diversificar i alhora mantenir uns estàndards de qualitat i professionalitat elevats tecnològicament és que el que ens diferenciarà dels mercats i competències territorials.

I el parc tecnològic que promou la Cambra, des del sector, el consideren necessari?
Tenir els nostres propis recursos és necessari per a tots els sectors però sobretot per al tecnològic. És a dir, cal retenir el talent i alhora ser un pol d’atracció pel talent de fora. Un argument súper potent que tenim, i del que ens hem de sentir orgullosos, és el nostre tarannà. Venim de pagès i això atrau molt més del que ens creiem. Si aprofitéssim crear un parc tecnològic i fer bandera d’aquests valors aconseguiríem disposar d’un clúster tecnològic a Osona excepcionalment potent i envejable. Porto 29 anys en aquest món i no en tinc cap dubte.

Llegir més...
01 gen 1970

Converses d'Osona - Lurdes Baulenas amb Josep Arimany

Seguim amb una tercera entrevista amb un soci del Consell Empresarial d'Osona. En aquesta tercera edició parlem amb el Dr Arimany, President de la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS). Ens explicarà sobre el rellevant paper que té aquesta entitat en el bon transcurs de la comarca d'Osona en diferents àmbits com la recerca i la docència; així com nous reptes per aquests propers anys.


Llegir més...
01 gen 1970

La Farga: premi a les bones pràctiques en Formació Professional

La Farga YourCopperSolutions ha estat una de les dues empreses catalanes guardonades amb el premi FPCAT que atorga el Consell Català de Formació Professional. Un premi que reconeix les bones pràctiques i la contribució a la “construcció d’una formació professional de qualitat”.

En aquest cas, parlem amb Dani Pérez, Director de Cultura, Organització i Talent.

Com va sorgir la idea de crear aquest programa d'operari-coordinador amb CCOO?
A La Farga sempre hem cregut que la Sostenibilitat de la Companyia passa per crear un valor compartit sostingut en el temps amb les nostres col·laboradores i col·laboradors. Aquest vector ens compromet a aportar talent a un objectiu i ho traduïm des del primer moment que reclutem i incorporem talent amb la resposta a la següent pregunta: Què s’espera de tu? 

Al llarg dels anys la resposta ha anat canviant (penseu quantes revolucions, reconversions, etapes de crisi i bonança hem tingut en una empresa de més de 210 d’antiguitat), però sempre ha perdurat en el temps la recerca d’allò que creiem fermament, que és que l’actuació sobre tots els processos de treball ha de respondre al criteri de coneixement i proximitat d’allà “a on passen les coses”. D’acord amb els diferents sistemes d’excel·lència operacional que hem hagut d’implantar, les persones de camp han hagut de prendre decisions cada cop més qualificades.  

A la vegada, les persones treballadores també han anat evolucionant sobre què els dóna l’empresa per tenir el seu compromís. Hem passat des de la protecció, a l’estabilitat o el creixement.  

La 4a Revolució Industrial en la que estem immersos, fa que l’automatització i la robotització complementin el treball de les persones, en alguns casos fins i tot les substitueixen, l’individu utilitza la tecnologia abans fins i tot que arribi a l’empresa, les habilitats de resolució de problemes i anàlisi de dades es comencen a treballar a totes les esferes de la vida; en definitiva, el canvi cultural actual fa que el protagonisme del valor de les empreses estiguin en les persones i el seu coneixement. 

A La Farga, per a que això es pugui traduir en valor per a la Companyia i les persones que la integren, aquestes s’han d’empoderar capacitant-les amb fonaments tècnics –tecnològics però també de competències transversals.  

Els càrrecs intermitjos clàssics en el futur més proper perden protagonisme davant una línia d’especialistes cada cop més formada des de la formació reglada i cada cop més habituada i compromesa a gestionar millores i reptes en el seu dia a dia que els reverteixen en autonomia, control de la feina, estat emocional i autoestima. 


Quin ha estat el procés fins arribar a aquest programa de capacitació i creixement?
Hi va haver una primera etapa de descoberta de la necessitat, pel fet que el dia a dia no et permet pensar tan estratègicament com voldries. Però poc a poc te n'adones i et fan notar que teníem una oportunitat d'incrementar la competitivitat de la companyia a través de la productivitat de les persones treballadores. És així com arribem a que un augment de la qualificació ens farà assolir avantatges en temps, en qualitat, en estalvis de costos o en idees. Llavors entres en l'etapa de disseny.

El disseny va ser conformat a 3 bandes:  
1) L’àrea de recursos humans de la companyia: coordinació i detecció necessitats.
2) Àrees tècniques de la pròpia organització: detectant les necessitats més tècniques.
3) Agència de Desenvolupament econòmic de la comarca d’Osona Creacció: determinació programa competencial transversal.   
4) La Fundació Paco Puerto de CCOO: determinació programa tècnic.

A partir d'aquí s'inicia l'adequació d'espais, la integració amb tota la programació formativa de la companyia. L'accés a recursos propis i externs via bonificacions. La presentació del projecte a la RLT i el seu compromís de suport. La recerca dels primers candidats. L'adequació d'horaris i substitucions en el torn. El lligam amb l'itinerari de reconeixement i incentiu de la gent.

Ja veus, toques de tot. Així, des del 2016, La Farga ha executat un programa de capacitació i creixement dels seus especialistes de fàbrica amb el nom de “operari-coordinador: operacions, competències i processos bàsics de la indústria metal·lúrgica a La Farga”. 

Quines necessitats hi havia a la companyia per a fer-ho?
L’objectiu general es va definir com: "Incrementar el nivell competencial tècnic i transversal dels nostres especialistes per tal de tenir un coneixement més profund dels processos de fabricació i criteris bàsics en la gestió i resolució de reptes i/o incidències."

I, per altra banda, els objectius específics van ser: 
1) Que les persones especialistes tinguin coneixements per poder verificar, diagnosticar i suggerir a nivell d’usuari avançat de les màquines i instal·lacions 
2) Que les persones especialistes incrementin la seva competència en treball en equip, comunicació empàtica, organització i planificació, orientació a la qualitat i orientació al client/proveïdor extern i intern 
3) Identificar talent potencial d’assumir altres responsabilitats 
4) Certificació dels coneixements 
5) Valorització de l’ofici de les persones especialistes 
6) Generació  de compromís i confiança amb la Companyia 
7) Incrementar el prestigi dels nostres oficis. 
8) Concertació social 
9) Col·laboració àmbit públic-privat 
10) Estratègia de projecció a llarg terme 
11) Combinació formació teòrica i entorn laboral 


Creus que la formació professional és una formació necessària per la competitivitat de les empreses? Com s'hauria de posar en valor?
La formació professional, sobretot a través de la formació contínua, és un dels pilars de la productivitat i de la innovació de la companyia. No entendríem seguir al mateix nivell de competitivitat sense aquesta. Desitjaríem que la formació professional fos l'escollida per moltes de les persones que estan en el punt de decidir el seu futur professional.

Quina valoració en fa l'empresa de les 93 persones que han portat a terme aquest programa? I quina valoració en fan els propis operaris?
Després de 10 edicions del programa, cada any es fa Edició matí  i Edició tarda simultànies, i hi ha anys que hem pogut completar 4 edicions en el mateix, portem ja 93 persones formades sobre un col·lectiu total de 230. Actualment tenim a l’organització 48 operaris-coordinadors exercint com a tal.
S’ha suprimit a l’organització un nivell jeràrquic (encarregat de torn) i el programa esdevé l’estàndard per poder promocionar a l’organització.
Els alumnes que hi han participat estan molt satisfets amb una puntuació de 5 sobre 5. 

Com veus el mercat del coure arran del COVID? 
El covid ha portat a la reflexió social més intensa sobre els nostres models de consum, de respecte mediambiental i de progrés econòmic. El coure té l'avantatge de ser un metall noble 100% reciclable, el que el converteix en element clau per la sostenibilitat en la transmissió d'energia i conducció de fluïds. 

Podem haver arribat al punt a on els nostres trets essencials com la innovació, el compromís mediambiental o la sostenibilitat estan en boca de tothom i a on les nostres principals fortaleses com el reciclatge o la referència com a generadors de tecnologia es palpen ja en els diferents mercats. 

Llegir més...
09 mai 2021

Grup Gepork: nou centre logístic

Grup Gepork opera en el mercat de la veterinària des de l'any 1979. En un principi, l'empresa va iniciar la seva activitat en la inseminació artificial porcina, i en va ser introductora al mercat nacional.
La seva vocació per orientar-se en el servei al client va fer que s'especialitzés en dues unitats de negoci: GEPORK, orientada als animals de producció amb la inseminació artificial, la genètica porcina i la distribució de productes, i CENTAURO, dedicada a la distribució integral de productes per a hospitals, clíniques veterinàries i botigues especialitzades en animals de companyia.
L’any 2005, el resultat d'ampliar la gamma de serveis va portar a impulsar BIONET, empresa relacionada amb tres àrees principals de la bioseguretat: control de plagues, gestió de residus i laboratori d'anàlisi especialitzada.

Parlem amb Gemma Vivet, directora general, perquè ens expliqui la seva visió del món i del sector. 

Al 2020 inicieu la construcció d’un nou centre logístic diferencial a Gurb, en què consisteix?
Si, equipat amb tecnologia Exotec. És considerada una de les solucions tecnològiques més punteres del mercat, que consisteix en robots que funcionen de manera autònoma en la distribució, logística i mecanització dels processos que intervenen en la tasca de preparació i verificació de les comandes.

A banda de ser un magatzem innovador, què més pretén ser aquest nou centre logístic?
També vol unificar i concentrar físicament l’emmagatzematge de la gamma de productes presents al nostre catàleg de distribució, a més de permetre’ns seguir creixent.

I com ho heu aconseguit fer realitat?
El projecte se suma a l’aposta estratègica cap al procés de creixement nacional, que l’empresa va iniciar a principis d’aquest 2020 gràcies al canvi en el model de distribució. 
L’aposta s’ha fet possible amb l’ampliació de les àrees de mercat, la implementació de nous rols i la reestructuració de part de l’equip comercial.

Com ha afectat el COVID-19 al sector i en especial a vosaltres?
Tot i que l’impacte de la pandèmia no ha estat especialment delicat per a la indústria veterinària, el Coronavirus ha suposat un repte pel sector de la distribució mundial.
En el cas de Grup Gepork, la COVID-19 ha arribat amb l’oportunitat de seguir treballant i adaptant els serveis a les necessitats dels clients. I no oblidem que tant la veterinària com la distribució són sectors essencial i, per tant, no hem hagut de parar mai.
Però si que ens ha calgut adaptar-nos al treball en remot, a la flexibilitat horària i a les jornades que fomentin la conciliació.

Quins altres reptes us heu plantejat aquest darrer any?
Aquest inici de 2021 hem aprovat un Pla d’Igualtat amb un pla d’acció pels propers 4 anys i que gràcies a un rigurós treball de tot l’equip ha de permetre implementar un entorn de treball amb les mateixes condicions i oportunitats per a tothom.
A dia d’avui, el 55% de la plantilla i el 68% de l’equip directiu està format per dones.

PERFIL
Grup Gepork opera al mercat de la veterinària des del 1979. Actualment factura 66,6 M€ i compta amb un equip humà de 172 persones.
La nostra principal zona d'actuació és l’àmbit nacional. A banda, pel que fa a la comercialització de dosis de semen, exportem a diversos països d’Amèrica del Sud i el Sud-Est Asiàtic.

Llegir més...
15 abr 2021

Agenda per la TRANSFORMACIÓ DIGITAL

El proper dijous 29 d’abril arrencaran les activitats divulgatives entorn de la transformació digital que co-organitzem conjuntament amb Creacció i la Cambra d’Osona
Les activitats, que es faran en format virtual i són obertes al públic, estan adreçades especialment a empreses i professionals d’Osona. 


 
A banda de les tres primeres sessions programades, estan previstes d’altres jornades entorn de tres àmbits:  
-Reptes i oportunitats que genera la digitalització, com ara l’omnicanalitat i com enviar el missatge correcte al client adequat a través del canal més efectiu al moment exacte. 
-La transformació digital en la gestió dels magatzems: com l’automatització i la robòtica permeten optimitzar l’espai, augmentar la velocitat de les operacions, coordinar fluxos de dades, etc. 
-Estat actual de l’ecommerce: anàlisi de tendències i d’un dels fenòmens que ha emergit amb força a l’escena de les vendes en línea amb les marques natives digitals (petits projectes que validen la seva aposta a xarxes socials com Instagram i que activen vendes amb operatives relativament simples i amb poc pressupost).

El programa s’ha deixat obert per donar l’oportunitat d’incorporar xerrades, conferències i jornades en funció de l’evolució de l’actualitat.

L’organització conjunta de l’Agenda per la Transformació Digital d’Osona per part de Creacció, Cambra d’Osona i CEDO, és un pas més en la consolidació de la col·laboració entre els tres agents del territori, després de l’èxit de l’organització conjunta de la jornada #FemDEO en el marc del Dia de la Dona, el passat 8 de març.

Llegir més...
07 abr 2021

Converses d'Osona - Lurdes Baulenas amb Ricard Aceves

Estrenem aquest seguit d'entrevistes amb socis del Consell Empresarial d'Osona. En aquesta primera edició parlen amb Ricard Aceves, de l'Associació de Sant Tomàs. Ens explicarà sobre el rellevant paper que té aquesta entitat en el bon transcurs de la comarca d'Osona en diferents àmbits, molts d'ells centrats en l'empresa.

Página:1 2 3 > 

Contacta amb nosaltres

* Tots els camps son obligatoris

calcula el resultat de la operació i demostra que ets humà

4+1=
Resultat:

Situació

Contacte

Edifici "El Sucre", C/ Historiador Ramon d'Abadal i Vinyals, número 5, primera planta. 08500 Vic. Tel: 638 88 19 41.

cedosona@cedosona.org

Política de cookies

Avís legal

Comparteix el contingut