Entrevista FEM DEO - Laia Feixas

Vostè va créixer entre sortidors de gasolina, rentadors de cotxe i botigues de gasolinera. Va estudiar ADE ja tenint clar que la seva trajectòria professional la faria a casa?
La veritat és que sí. No sé si a casa m’ho han inculcat però ho porto a l’ADN. De ben petita m’encantava venir a la botiga i posar els xiclets, netejar, endreçar… i sí que tenia ganes de treballar a l’empresa familiar. El leitmotiv de l’empresa sempre ha sigut “cuidem els nostres clients i vetllem pel medi ambient”. L’esperit de servei als clients i obrir cada dia de la setmana el portem a dins.

En quin moment s’incorpora a l’empresa?
Era l’any 2013, un cop acabada la carrera i després d’estar d’Erasmus. Va ser una cosa molt natural perquè la meva tieta gran, la Maria Dolors, ja tenia la previsió de jubilar-se a tres o quatre anys vista i en certa manera jo era el relleu generacional. Va ser la manera d’aprendre fins que es va jubilar.

Aquest esperit de servei també és el que la porta a l’àrea de recursos humans?
En certa manera ha estat així. A part d’estar al despatx i assumir tasques d’organització interna, la part de recursos humans m’agrada i se’m fa com natural. M’agrada saber dels companys, que estiguin bé. Si ells estan bé, jo també.

Apliquen polítiques concretes de personal?
Sempre que entra algú li diem: això és una empresa familiar i així és com et sentiràs. Procurem que el treballador s’adapti, que li agradi la feina i la resta tot surt natural. Com a casa.

Costa avui trobar treballadors? Quines maneres tenen per atraure’ls? O tenen una plantilla molt fidelitzada?
Fins fa aproximadament un any no havíem notat massa dificultats a trobar gent que vulgui treballar. Ara de gent que busca feina n’hi ha molta, però no tothom vol treballar. Passen coses que no havien passat abans, com que no se’t presenten a la feina. I nosaltres què fem? Intentem remunerar-los bé, que estiguin bé i es quedin. Per sort tenim una plantilla molt fidelitzada. En els últims anys s’han jubilat tres persones amb més de 20, 30 o 40 anys d’antiguitat.

En la gestió dels equips el fet de ser dona hi té alguna cosa a veure?
Organitzativament també ens repartim una mica els equips, però en general sempre hi ha hagut la figura femenina. Abans eren les meves tietes (Maria Dolors i Quimeta) i ara soc jo. La feminitat juga una mica a favor amb l’empatia i penso que el fet que hi hagi una figura femenina ajuda més a la cohesió, a escoltar… Que no vol dir que no hi hagi homes molt vàlids, però aquests valors es troben més en les dones.

Són una empresa de carburants, amb gasolineres, repartiment a domicili, botigues, rentat de cotxes… Sempre han estat a l’aguait buscant la manera de diversificar el negoci.
L’empresa sempre ha estat així. El meu avi, Joan Feixas Solé, era ferrer d’ofici. Va començar a servir gasolina l’any 1931 i el 1962 va inaugurar la benzinera de Roda. Just al costat s’hi feia servei de pneumàtics, neteja i engreixat de cotxes. Tot tenia a veure amb l’automòbil i d’aquí que després el meu pare i els meus tiets, Isidre, Rafel i Cesc, van incorporar les màquines de rentar a pressió, que les van portar de Marsella, i això va suposar també obrir un altre mercat, però sempre relacionat amb els vehicles.

En el seu moment també es van convertir en un punt de venda de pa… i ara de diaris. Desapareixen quioscos i un dels llocs on en trobem és a les gasolineres.
Abans-d’ahir un senyor gran d’aquí Roda em va trobar i em va dir que ens volia agrair que tinguem aquest servei, ara que Can Manolito tanca els diumenges. I li deia que ho fem com a servei per al poble, perquè si et pares a pensar la feina que comporta i el marge que hi tens, no ho faries. Però és l’esperit de servei: no podem deixar la gent de Roda sense diaris. I el pa va ser un fenomen molt gros, en el seu moment. Quan era més jove, amb el meu cosí Guillem i el meu germà Gil anàvem a fer pa el diumenge perquè no hi havia les botigues 24/7 d’ara i el punt de venda de pa els festius eren les gasolineres. Teníem una rotació de pa molt alta. Ara ja no és així i t’has d’anar adaptant al context per continuar donant servei.

Parlem ara sí de carburants. Es consideren la primera gasolinera low cost de l’Estat espanyol.
Jo encara no hi era, però sí: tot parteix del 2001 quan vam inaugurar la Zona Diesel Vic. Fins aquell moment portàvem molt gasoil a les empreses i per oferir millors preus es va plantejar fer-ho al revés: obrir una gasolinera molt més gran que pogués abastir camions de gran tonatge amb sortidors de repostatge ràpid i d’aquesta manera que fossin els clients els que vinguessin, estalviant-nos costos de camions i transport per poder oferir un preu més competitiu per a tothom, també per als cotxes petits. Al final, low-cost és això: tenir molt més volum i amb el mínim cost possible. Res més. Ni mala qualitat, ni res per l’estil.

Ara em dirà que l’origen sempre és el mateix.
No t’ho asseguraré al 100% però d’entrada tot prové del port de Barcelona. Els punts de càrrega són dos o tres i, per tant, tot surt del mateix lloc. El que canvia és la manipulació que en facis després. Cada marca i cada gasolinera decideix quin tractament fa i si hi incorpora additius. Nosaltres tenim un sistema de microfiltratge de fa molt de temps i un laboratori extern ens fa les proves cada tres mesos per mesurar la qualitat del carburant, que no hi hagi aigua ni bacteris. Ens marca i si cal fem tractaments amb biocides. Vam haver d’actuar a partir del biodièsel. El gasoil ha de portar una part de biodièsel i una part és d’origen vegetal. Això fa que es puguin generar bacteris amb més facilitat i calia actuar per controlar-ho. Ho fem des de fa anys i ens dona molta seguretat amb els carburants que venem.

El seu sector sovint està en boca de tothom perquè el preu del gasoil oscil·la molt. Com es gestiona?
Nosaltres comprem cada dia i, per tant, hem de repercutir el preu cada dia. A l’entrar producte cada dia has de ser àgil. Allò d’ara que el preu és baix compro molt producte no ho fem perquè no tenim capacitat d’emmagatzematge. Sempre hem fet el mateix i ja ens està bé: si puja el preu apliquem la puja i si baixa, abaixem ràpid. Així sempre ets competitiu en la mesura del possible.

Cada dia estan anant al port i abastint gasolineres?
Sí. Tenim vuit gasolineres, algunes evidentment amb molt més volum que d’altres, i a més a més la distribució de gasoil. I això fa que cada dia anem amb les nostres cisternes a buscar el producte al port de Barcelona.

Com es fidelitza el client en un sector tan competitiu?
D’una banda, estem a punt de fer 100 anys i la història ja ens avala. Per la manera de fer, per com treballem i per com volem que sigui el nostre servei. Que els clients continuïn venint després de tants anys vol dir que alguna cosa estem fent bé. Però també, de tant en tant, s’han de fer polítiques de fidelització. I, finalment, també hi ajuda la ubicació de la gasolinera, també hi ha un punt geogràfic i d’arrelament. Procurem col·laborar amb totes les entitats allà on som.

Han optat per viure al marge de les grans marques. És una decisió molt meditada, entenc, treballar amb marca pròpia?
Amb la liberalització del mercat, el 1989, moltes gasolineres es van adherir a noves franquícies i marques. Nosaltres ens vam ajuntar amb altres gasolineres catalanes per crear la patronal Meroil. I d’aquí ens vam abanderar amb Meroil. Ara bé, al crear la marca Zona Diesel, per diferenciar-nos, vam optar per tenir marca pròpia, tot i mantenir els vincles accionarials amb Meroil.

El seu avi va ser el precursor de tot plegat, distribuint gasolina aquí on som ara.
Sí, ell va obrir el primer poste, que és com encara se’ns coneix a Roda. I es feia amb un sistema de bombatge manual. L’avi i l’àvia, Maria Aulet.

La segona generació, de cinc germans, va ser la de l’expansió, tant pel volum de gasolineres com de negoci.
Sí, vam començar a Roda, després va venir Cantonigròs, la carretera de Roda de Vic, Manlleu i Zona Diesel Vic. Això ho va comandar la segona generació i a partir d’aquí recordo una conversa a casa del pare dient que hi havia una oportunitat d’agafar una gasolinera al Coll de Ravell i volia valorar si la tercera generació estàvem disposats a continuar creixent. En aquells moments en Gil, el meu germà, ja començava a ser al negoci i ens hi vam agafar. Després vam fer la de Palafolls, Caldes Malavella i fa dos anys vam incorporar l’Urban Vic.

Cantonigròs, en canvi, la van haver de tancar.
Sí, va ser una decisió molt difícil, però la veritat és que la venda era mínima. A dia d’avui, tenir una gasolinera desatesa, amb les màquines automàtiques, suposa molts costos de prevenció i seguretat que la feien inviable.

I la tercera generació ha d’afrontar el repte de la incertesa de futur que hi ha sobre el sector de l’automòbil i, en conseqüència, dels carburants.
El mateix que es pregunta qualsevol persona que es va a comprar un cotxe, sobre el sistema de propulsió pel qual ha d’apostar, ens la fem nosaltres. Què hem de vendre? Al final optes per invertir en el que sigui menys arriscat i on vegis més futur. Ara mateix no veiem una opció clara comparable amb el carburant d’origen fòssil. No sabem cap on anirà el mercat, però sí que sabem que ens adaptarem al que vingui, sigui gas, pila d’hidrogen o combustibles sintètics. Ara hem posat un punt de càrrega de vehicles elèctrics, per estar al mercat però també perquè t’ho exigeixen en la normativa. Ara mateix l’elèctric no és un segment rendible per a les gasolineres, tot i que tenim diverses instal·lacions fotovoltaiques en funcionament i un projecte de camp solar a punt d’instal·lar. El futur sembla que passa per la convivència de diferents sistemes. Volem ser prudents a l’hora d’invertir, ara per ara.

El combustible sintètic és una opció?
Sí, podria ser-ho. La qüestió és generar-lo abaratint costos, perquè encara és molt car. A més, el fet que sigui líquid fa que l’adaptació de les gasolineres actuals sigui més senzilla. La gent demana una comoditat comparable al combustible que coneixem a dia d’avui.

Amb la distribució de gasoil, el mercat és més estable o també hi ha incerteses?
És molt complicat. Als habitatges nous ja no permeten el consum de matèries fòssils en sistemes de calefacció i per tant el mercat serà cada vegada més petit. Hem de procurar no augmentar gaire els costos, ser molt prudents, donar el màxim servei en rapidesa, qualitat i preu, però sí que és veritat el retrocés és irreversible.

Els rentadors de cotxe tenen millor futur?
Sí, la veritat és que independentment del sistema de funcionament dels vehicles, sempre s’embrutaran. Són serveis autònoms que cadascú utilitza com els convé. I ara amb la incorporació de datàfons s’ha facilitat encara més l’ús i la gestió dels rentadors.