Entrevista FEM DEO - Sílvia Grabolosa

Vostè explica que avui no podria crear de nou una empresa com la seva. Per què?
Perquè les traves que hi ha en l’àmbit administratiu fan que sigui molt complicat. Et requereixen professionals tècnics i mèdics, que al mercat tampoc n’hi ha gaires, i has de començar de zero sense cap client, perquè no tens l’acreditació. Tot plegat et suposa començar amb uns requisits previs, tant de personal com de pòlisses de responsabilitat civil, instal·lacions, material per a revisions i mesures higièniques, que suposen una inversió molt important.

Què la va empènyer a fundar Eix Prevenció ara fa pràcticament 20 anys?
A part de fer Química, vaig fer un màster en Prevenció de Riscos Laborals i, bàsicament, va ser la il·lusió per fer que les empreses treballin d’una manera segura, s’evitin els accidents i tot el tema de mesurar contaminants químics per prevenir les malalties professionals. Volia fer la meva aportació a la societat en aquest àmbit.

Durant la carrera va haver-hi un punt d’inflexió que la va fer decantar cap aquí.
Quan estudiava vam anar a l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene i allà ens van ensenyar com calia o de quina manera es podien mesurar els contaminants a l’ambient. Això va ser una mica el clic de fer-me veure que era interessant, que aportes un valor a la societat. Hi havia mercat i encara hi ha molt per fer.

El seu és un sector molt lligat a la normativa.
Sí, per començar hem d’estar acreditats i complir un seguit de requisits legals per poder treballar. I cada vegada la normativa és més exigent.

Ofereixen un servei que sempre va molt lligat a la legislació.
Exacte. Tot això es basa en la Llei de prevenció de riscos laborals, la 31/1995. D’aquesta llei, aquest any, està en tràmit que se n’aprovi una nova normativa que pot fer que canviïn certes coses.

En 20 anys ha canviat molt la percepció social dels riscos laborals?
He notat uns canvis importants a les empreses, tot i que queda molt per fer. Sí que és veritat que en tot el que és seguretat i proteccions de màquines hi ha hagut una millora, però encara queda tota la part d’higiene industrial, de mesurar contaminants físics, químics i biològics a les empreses. S’està fent, però no s’ha vist tant de canvi com en la seguretat. I on queda també molt per fer és en l’àmbit d’ergonomia i psicosociologia. S’ha avançat en el sociològic, però encara queda camí per recórrer.

Estem gaire exposats a contaminants químics? Com els podem prevenir?
En determinats sectors, principalment industrials, hi ha contaminants ambientals, siguin físics, químics o biològics. Els contaminants químics sobretot es troben a l’aire i poden ocasionar malalties als treballadors. Per prevenir-ho cal identificar-los i avaluar-los, fent mesures ambientals que posteriorment s’analitzen al laboratori, amb l’objectiu de determinar que no superin els valors ambientals límit permesos. L’empresa ha d’adoptar mesures com estudiar la possibilitat de canviar els agents químics del procés per altres de menys perillosos, instal·lar ventilacions i extraccions localitzades o donar EPI als treballadors. Depèn de cada cas.

Una indústria, avui, no s’assembla gaire a la de fa 20 anys.
No, ha canviat molt. Sobretot qui està fent més bé els deures són empreses de mida més gran. Encara trobes tallers i empreses petites que no han canviat tant, però les empreses mitjanes i grans s’han posat molt les piles. Bàsicament, perquè si hi ha un accident, la responsabilitat que té l’empresa és total.

Quina rebuda tenen els tècnics de prevenció de riscos a les empreses, tenint en compte que heu de garantir una cosa que ve imposada.
Això també ha anat canviant. L’empresa petita sí que ho veu una mica com un impost revolucionari, sobretot empreses on hi ha pocs riscos, perquè el pla de riscos l’ha de fer des d’una botiga fins a una constructora. I, en canvi, les que ja tenen certs riscos i les empreses mitjanes i grans ja fins i tot intenten acreditar-se amb les ISO i ens demanen més hores de dedicació per anar una mica més enllà. Ja són més proactives. Tenen necessitat que els fem més feina encara.

Què preveu el seu catàleg de serveis?
Qualsevol empresa amb treballadors ha de fer la prevenció de riscos laborals, i aquí hi ha quatre branques: la seguretat en el treball, la higiene industrial, l’ergonomia i psicosociologia –que són les branques tècniques– i després hi ha la vigilància de la salut o medicina del treball, que són les revisions mèdiques. Totes les empreses han de complir amb això. A una empresa petita se li permetria que la part tècnica la fes l’empresari amb un curs de nivell bàsic, però a la pràctica acaben contractant un servei de prevenció aliè, com el nostre. Les empreses molt grans ja tenen un servei de prevenció propi i aquestes ens requereixen més per formació, per estudis específics, d’ergonomia, higiènics, etc.

De quin tipus de professionals està envoltada a l’empresa?
La plantilla són metges, infermeres, tècnics superiors i intermedis en prevenció i personal administratiu. Els metges i les infermeres bàsicament fan revisions mèdiques, valoracions especials i intenten detectar precoçment futures malalties professionals. I fan molta promoció de la salut: recomanacions a la gent, com han de treballar i moltes formacions. És molt important formar la gent i fer-los conscients que passen moltes coses. Que per molt bé que ho tingui l’empresa, hi ha l’acte humà: si el treballador no es posa els EPI o treu les proteccions de la màquina, poden passar accidents greus, i això és el que hem d’intentar evitar.

D’accidents laborals n’hi continua havent. És falta de formació, distraccions, excés de confiança…?
És una mica de tot. Per una banda, pot haver-hi condicions no segures a les empreses (una màquina sense protegir, cau el sostre, el terra rellisca, no hi ha il·luminació, no hi ha prou ventilació, treballs en teulades o no hi ha barana o línia de vida a la teulada…) i, per altra banda, hi ha el factor humà. Moltes vegades sol ser una barreja de totes dues coses. El que sí que és important dir és que qui és responsable d’aquests actes insegurs és l’empresa, i n’han de ser conscients. De vegades em diuen que el treballador ja ha firmat el paper dels EPI, però amb això no n’hi ha prou. Si el treballador perd un ull, el primer que diran a l’empresari és que per què no l’obligava a portar les ulleres. Tant els treballadors com l’empresa han de ser conscients que no només amb papers n’hi ha prou.

Una part dels accidents laborals són de trànsit.
Quan fem formacions en fem d’específiques en seguretat viària. Els accidents in itinere són una part important dels accidents. Sobretot ara has de fer recordatori de l’ús del mòbil, que no el facin servir ni mirin els whatsapps quan estiguin al semàfor o mentre condueixin.

Com ha estat l’evolució de la seva empresa? Perquè vau començar al que aleshores era el viver d’IMPE Vic i ara gaudiu d’unes instal·lacions pràcticament modèliques…
Els començaments van ser complicats. Personalment, he treballat moltes hores i he dedicat molt esforç a tirar endavant el projecte. Ara ja puc dir que tenim un molt bon equip de treball, però els inicis van ser durs. Va fer falta demanar diners per a la inversió inicial, començar a treballar i costava perquè no et coneixen. Vam començar entrant a les empreses per preu i ara ja ho fem per qualitat.

En l’aspecte personal ha suposat gaires sacrificis?
He treballat moltes hores, sí, i tinc quatre fills, que també té mèrit.

I com ho ha compaginat?
Com he pogut. Llevant-me d’hora, començant a treballar a casa, acompanyant jo o el meu home els nens a l’escola, treballar jornades senceres, anar-los a buscar i havent sopat encara agafar l’ordinador, acabar de respondre correus i tornar-hi. I si calia dissabte al matí. Ara, crec que podem estar una mica més tranquils.

I ser dona què ha suposat?
Aquí, la gran majoria de treballadores són dones. L’àmbit de la prevenció no crec que estigui masculinitzat, però sí que com a empresària m’he trobat comentaris del tipus: “Puc parlar amb els socis de dalt?” O dir-me: “Però aquest negoci et ve de la família, no?” Comentaris que no crec que haguessin fet mai a un home. He anat a les assemblees de serveis de prevenció a Espanya i només érem tres dones i la mitjana d’edat, alta. És una llàstima que no hi hagi més dones.

Empreses com la seva cada cop són més una anomalia? El sector el dominen grans corporacions?
Ara, de serveis de prevenció petits, en som poquets. Majoritàriament són grans societats. I crec que el que ens diferencia són aquestes ganes de donar qualitat, un servei de proximitat, que en el nostre cas està molt focalitzat a Osona. No anem gaire més enllà de Catalunya.

Les empreses d’Osona són segures?
Hi ha de tot. N’hi ha que ho fan molt bé, d’altres que no tant i unes altres amb ganes de fer-ho bé.

A Eix Prevenció quins són els riscos?
Ens desplacem molt i anem a empreses i també els riscos psicosocials d’haver de tractar i convèncer la gent que és necessari que tot estigui ben assegurat i tinguem tots els mitjans necessaris.

Això genera un punt de frustració, vol dir?
Sí. Ha canviat molt, però encara hi ha empreses que diuen que això no serveix per a res o que si ve un inspector, tanquen. I no es tracta d’això. Es tracta que els treballadors tinguin un estat de salut complet, no només físicament, sinó també mental i d’organització, que tothom estigui bé treballant.

Quines mesures de conciliació, flexibilització o fidelització de la plantilla, apliquen a Eix Prevenció?
Pràcticament tothom té conciliació amb la vida familiar. A la part mèdica és més complicat si han de fer revisions, però pleguen a les 2. I a la part tècnica, poden treballar presencialment i adaptar-se l’horari o teletreballar. Tothom té autonomia per organitzar-se. Les empreses han d’anar per aquí: donar servei al client, però ajustant horaris, garantint mitjans per fer teletreball i fer coses perquè tothom estigui al màxim de content.