El Consell Empresarial d’Osona, conjuntament amb LHH, va organitzar una sessió dedicada a analitzar l’impacte de les tendències macroeconòmiques i de la Intel·ligència Artificial en la gestió de les persones, amb la voluntat d’entendre quins canvis estructurals marcaran el mercat laboral en els pròxims anys. La trobada, moderada per Dani Pérez, membre del Comitè Executiu del CEDO, va comptar amb la ponència de Jorge Santamaria, que va oferir una anàlisi rigorosa basada en dades macroeconòmiques i projeccions de futur.

Tot i la previsió d’un creixement del PIB del 2,8% a Espanya el 2025, l’escenari plantejat posa de manifest fragilitats de fons que condicionen la competitivitat empresarial. L’estancament de la productivitat, una pressió fiscal que va assolir el 42,3% del PIB el 2023 i un increment gairebé imperceptible dels salaris reals —amb només un 2,76% acumulat en trenta anys— dibuixen una economia amb limitacions estructurals. En aquest context, les empreses es veuen obligades a revisar les seves estratègies i a entendre que la gestió del talent ja no és només una funció operativa, sinó una palanca essencial de sostenibilitat i creixement.

Aquesta tensió s’intensifica amb el repte demogràfic imminent. Entre 2025 i 2030 es jubilaran 3,3 milions de persones, mentre que només s’incorporaran 2,6 milions de joves al mercat laboral, fet que generarà una bretxa de 700.000 treballadors. Paral·lelament, el segment de professionals joves ha disminuït un 22%, mentre que el col·lectiu sènior ha crescut un 102%, transformant profundament la composició dels equips. Aquest desequilibri obliga les organitzacions a redefinir les seves polítiques de captació i fidelització, alhora que impulsa nous models de desenvolupament professional en entorns cada vegada més intergeneracionals.

En aquest escenari, la denominada “gran dimissió” afegeix un nou element de complexitat: més de 12.000 baixes voluntàries diàries i una previsió de 3 milions de dimissions el 2025, un 53% més que el 2021. El fet que el 38% de les empreses declari dificultats per captar talent evidencia fins a quin punt la competència s’ha intensificat, i posa en primer pla la necessitat de construir cultures corporatives sòlides, propostes de valor diferencials i lideratges capaços de generar compromís real.

Finalment, la Intel·ligència Artificial irromp com un factor disruptor que travessa tots aquests reptes. Segons les dades compartides, podria afectar prop del 40% dels llocs de treball a escala global —fins al 60% en economies avançades— i ja és una eina habitual per al 70% dels treballadors, que utilitzen IA generativa amb un estalvi mitjà de dues hores diàries. Aquest guany de temps obre interrogants estratègics que encara no tenen una resposta tancada: com es redistribuirà aquest valor? Es traduirà en més productivitat, en més innovació o en una redefinició profunda dels rols professionals?