El Paranimf de la UVic-UCC va acollir el dijous 12 de març la jornada “Reptes en la qualitat de l’aire: parlem d’Osona”, organitzada pel Consell Empresarial d’Osona dins del marc del Club de Sostenibilitat, amb la col·laboració de El 9 Nou, el Consorci Hospitalari de Vic i el Grup Carles. La sessió va comptar amb la participació de Xavier Querol, investigador de l’IDAEA-CSIC i un dels principals referents internacionals en contaminació atmosfèrica, que va oferir una anàlisi exhaustiva de la situació de la qualitat de l’aire a la comarca i a Europa.

La sessió ha servit per analitzar l’estat actual de la qualitat de l’aire a Europa i a la comarca d’Osona, identificar els principals contaminants i explorar possibles línies d’actuació des dels àmbits públic, empresarial i ciutadà.

La conclusió principal de la sessió és que Osona afronta un repte estructural en matèria de qualitat de l’aire, derivat de la combinació de factors geogràfics, climàtics i d’activitat econòmica. La configuració de la plana —que actua sovint com un embut atmosfèric—, juntament amb les emissions associades a la ramaderia intensiva, el trànsit rodat o la crema de biomassa, genera episodis recurrents de contaminació que poden tenir impacte sobre la salut de la població i l’activitat del territori.

Montse Braut, membre del Club de Sostenibilitat del CEDO, ha introduit l’acte posant el focus en la necessitat d’abordar la qualitat de l’aire des d’una mirada transversal que integri medi ambient, salut pública i desenvolupament econòmic, per tant, entenent que té una repercussió directa en la salut de les persones i la competitivitat del territori. La contaminació atmosfèrica: un problema de salut pública Durant la seva ponència, Xavier Querol ha recordat que la relació entre urbanisme, contaminació i salut ja era intuïda fa segles. El metge sefardí Maimònides, al segle XII, ja advertia que l’aire de les ciutats podia deteriorar-se per la configuració dels carrers i els edificis, afectant l’estat físic i mental de les persones.

Avui, però, disposem de dades científiques que confirmen amb contundència aquest impacte. Segons els darrers informes de l’Agència Europea del Medi Ambient, l’any 2023 es van registrar a la Unió Europea prop de 182.000 morts prematures atribuïbles a l’exposició a partícules fines (PM2,5), a les quals s’hi afegeixen milers de morts associades a l’ozó troposfèric i al diòxid de nitrogen.

Tot i això, Querol destaca que les polítiques ambientals de les darreres dècades han tingut un efecte positiu: la mortalitat prematura associada a la contaminació atmosfèrica s’ha reduït prop d’un 80% en les últimes dècades a Europa gràcies a regulacions ambientals, millores tecnològiques i polítiques de control d’emissions.

Malgrat aquest avenç, la contaminació atmosfèrica continua sent un factor de risc rellevant. Querol explica que cada increment de 5 micrograms per metre cúbic de partícules fines equival aproximadament a fumar una cigarreta al dia en termes d’impacte sobre la salut, un indicador que ajuda a dimensionar la magnitud del problema.

A més, prop del 60% de la mortalitat associada a la contaminació atmosfèrica està vinculada a malalties cardiovasculars, tot i que també hi ha evidències creixents sobre el seu impacte en patologies respiratòries i processos neurodegeneratius. Posant focus: Els quatre contaminants clau Querol identifica quatre contaminants principals que concentren bona part de l’impacte sobre la salut i el medi ambient: 1. Partícules en suspensió (PM2,5 i PM10): Les partícules fines són especialment perilloses perquè poden penetrar profundament als pulmons i arribar al sistema cardiovascular. Aquest contaminant és resultat de diverses fonts: combustió, activitats industrials, transport i processos químics atmosfèrics. 2. Diòxid de nitrogen (NO₂): Associat principalment al trànsit rodat i a la combustió de combustibles fòssils, és un indicador habitual de contaminació urbana. 3. Benzo(a)pirè (BaP): Un contaminant especialment vinculat a la combustió de biomassa. En aquest sentit, Querol destacar que Manlleu registra actualment els nivells més elevats de benzo(a)pirè de l’Estat, fet que posa de manifest el pes de determinades fonts de combustió en el territori. 4. Ozó troposfèric (O₃): A diferència dels anteriors, l’ozó no s’emet directament sinó que es forma a partir de reaccions químiques entre contaminants. A Osona, aquest contaminant té una forta component regional: part de l’ozó que afecta la comarca prové de l’àrea metropolitana de Barcelona i s’acumula a la Plana de Vic per la seva configuració geogràfica. El paper de la ramaderia i l’amoníac La jornada també ha parlat sobre l’impacte de les emissions d’amoníac (NH₃) procedents de l’activitat agroramadera. Aquest gas, associat principalment a la gestió de purins i residus ramaders, contribueix a la formació de partícules fines secundàries, especialment en territoris amb elevada densitat d’activitat ramadera com Osona.

Segons diversos estudis científics, les emissions d’amoníac han experimentat un increment en els darrers anys a escala europea i continuen sent un dels principals factors que expliquen la persistència de les partícules fines en zones interiors. Mirada cap al futur: mesures estructurals per millorar la qualitat de l’aire Querol ha explicat quatre mesures estructurals —és a dir, actuacions permanents— per reduir les emissions contaminants. 1. Reducció de les emissions associades a la biomassa • modernització de calderes i sistemes de combustió • ús de biomassa certificada • eliminació de la crema de residus de fusta no controlada 2. Millora de la gestió de purins i emissions ramaderes • optimització de la dieta del bestiar per reduir nitrogen • cobrir dipòsits de purins • aplicació de fertilitzants amb tècniques de baixes emissions • desenvolupament de tecnologies de tractament i valorització 3. Control d’emissions industrials • inventari de fonts emissores • aplicació de millors tècniques disponibles (BAT) 4. Mobilitat sostenible • implantació de zones de baixes emissions • renovació de flotes amb vehicles menys contaminants • promoció del transport col·lectiu i la mobilitat activa

A Europa ja existeixen més de 320 zones de baixes emissions com a eina per reduir les emissions urbanes, una política que diverses administracions estan començant a desplegar també al territori.

En aquest context, Querol ha presentat també mesures episòdiques i de conscienciació ciutadana, les quals s’haurien d’activar durant episodis puntuals de contaminació per reduir temporalment les emissions i conscienciar la ciutadania sobre el problema. Aquestes poden incloure: • limitacions temporals a activitats que generen pols o emissions • restriccions a la crema de biomassa • reducció del trànsit rodat • recomanacions sanitàries per a la població vulnerable Un repte col·lectiu per al territori d’Osona Querol ha presentat les cinc actuacions prioritàries per millorar la qualitat de l’aire a Osona, algunes d’elles ja s’estan aplicant amb èxit en altres regions europees amb característiques similars. 1. Reducció de les emissions associades a la combustió de biomassa: La combustió domèstica i agrícola de biomassa és una de les principals fonts de partícules fines i de benzo(a)pirè en episodis hivernals. Per això, es planteja incentivar la substitució de sistemes antics per calderes de biomassa d’alta eficiència i baixes emissions, promoure l’ús de biomassa certificada i limitar pràctiques com la crema de residus agrícoles en zones amb inversions tèrmiques freqüents. 2. Millora de la gestió dels purins i de les emissions d’amoníac: Les emissions d’amoníac del sector agropecuari són un factor clau en la formació de partícules fines secundàries. Entre les mesures possibles hi ha l’optimització de la dieta del bestiar per reduir el nitrogen, la cobertura dels dipòsits de purins, la millora dels sistemes de ventilació de les granges i l’aplicació dels fertilitzants amb tècniques de baixes emissions. 3. Reducció de les emissions associades a obres i activitats urbanes: La generació de pols procedent d’obres de construcció o demolició pot contribuir de manera significativa als nivells de partícules. Per això, es recomana establir ordenances municipals que regulin les bones pràctiques per reduir aquestes emissions. 4. Implantació de zones de baixes emissions i mesures de mobilitat sostenible: La limitació de la circulació de vehicles més contaminants és una de les mesures que ha demostrat més eficàcia en moltes ciutats europees. La implantació de zones de baixes emissions, la renovació de flotes i la promoció del transport col·lectiu i la mobilitat activa formen part de les estratègies estructurals per reduir els contaminants atmosfèrics. 5. Millor coneixement i control de les emissions industrials: També es planteja la necessitat de disposar d’un inventari detallat de les fonts emissores industrials i aplicar les millors tècniques disponibles per reduir-ne l’impacte. El paper de les empreses en la millora de la qualitat de l’aire Durant el debat posterior a la ponència, moderat per Xavier Carles del Grup Carles, també s’ha abordat el paper del teixit empresarial en la millora de la qualitat de l’aire. Entre les participants s’han explicat les iniciatives que s’estan impulsant a la comarca, entre les quals se’n destaquen: • renovació de flotes amb vehicles elèctrics o híbrids • plans de mobilitat sostenible i foment del teletreball • instal·lació d’energies renovables • càlcul i reducció de la petjada de carboni • millora de la gestió de purins i emissions en el sector agroalimentari • projectes de recerca per reduir emissions contaminants Querol destaca que la implicació del sector empresarial és clau per impulsar canvis estructurals en àmbits com la mobilitat, l’energia o els sistemes productius.