La ponent va alertar de l’alt nivell de sedentarisme que pateixen les empreses: segons dades europees compartides durant la sessió, un 28% de les persones adultes passen entre 5,5 i 8,5 hores assegudes cada dia, i fins a un 11% superen les 8,5 hores. A l’àmbit laboral, el percentatge augmenta: el personal d’oficina pot arribar a estar assegut el 73% de la jornada laboral.
Aquest sedentarisme crònic està associat a un major risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, dolors musculars, certs tipus de càncer, obesitat i problemes de salut mental. També pot derivar en una reducció del rendiment, una pèrdua de motivació i un augment del presentisme i l’absentisme laboral.
Mou-te millor per rendir millor: la proposta de canvi de paradigma
Señé va plantejar un canvi de mentalitat estratègic dins les organitzacions: passar de veure el benestar com un “cost afegit” a entendre’l com una inversió rendible a llarg termini. “Les empreses han de canviar la seva mirada i integrar la salut i el benestar dins dels seus valors corporatius”, va afirmar. I aquest enfocament no només implica bones intencions, sinó accions concretes.
Segons la ponent, hi ha múltiples nivells d’intervenció possibles per fomentar una “cultura d’empresa activa”:
A nivell individual, promoure rutines actives, pausades i autogestionades.
A nivell ambiental, adaptar els espais amb mobiliari que permeti treballar de peu o afavorir el moviment.
A nivell organitzatiu, repensar reunions, flexibilitzar horaris i apostar per polítiques de salut laboral integrades.
Entre les mesures concretes exposades, destaquen les pauses actives, els reptes col·lectius, l’ús de tecnologia per monitorar moviments, la promoció d’activitats fora de la feina i la creació d’una cultura que valori la salut com un actiu estratègic.
Aplicabilitat i valor compartit
Un dels elements clau de la xerrada va ser l’enfocament inclusiu i aplicable a tot tipus d’empreses i perfils: des de treballadors de producció fins a equips de teletreball. “El benestar no és només cosa de qui fa ioga a la pausa del migdia”, va remarcar Señé, “sinó de com estructurem la jornada, quin model de lideratge promovem i com impliquem tota l’organització”.
També es va insistir en la necessitat de mesurar l’impacte d’aquestes iniciatives. Estudis recents mostren que la promoció de la salut laboral millora la productivitat, redueix baixes laborals i fidelitza el talent. “Promoure entorns saludables és una aposta de país”, va concloure.
.jpg)
