L’aigua ja no és només una qüestió ambiental. És estratègia, competitivitat i futur empresarial. Així es va evidenciar durant la jornada organitzada pel Consell Empresarial d’Osona (CEDO), que va reunir prop de 40 persones a la seu d’Aigües Vic per debatre sobre la gestió hídrica des de tres perspectives industrials complementàries. El missatge comú: Osona vol deixar de ser espectadora i passar a ser protagonista activa en el futur de l’aigua.

L’acte, emmarcat en el cicle de sostenibilitat del CEDO, va posar en diàleg tres casos reals que, des de sectors diferents, han integrat l’ús eficient de l’aigua com a eix estratègic. Les ponències van posar sobre la taula no només bones pràctiques, sinó també reivindicacions clares de territori.

A títol introductori, Xavier Carles del Grup Carles va contextualitzar la situació a partir d’un informe recent de la Cambra de Comerç de Barcelona en el que conclou, entre d’altres que “arran de l'últim episodi recent de sequera la indústria va reduir el consum d'aigua un 8% sense afectar a la producció, però si la sequera s'hagués allargat, aleshores no es podia garantir que no afectés a la producció, i que per tant, per guanyar resiliència davant les oscil·lacions del clima en el futur, s'havien de fer inversions en infraestructures hídriques de tipus estructural apostant per les tecnologies de dessalinització i la regeneració d'aigües depurades”. En aquest sentit, s’apuntava que “Les comarques centrals, tot i ser una de les zones industrials més potents del país, reben un percentatge molt inferior d’inversió pública en infraestructures hídriques respecte a la seva aportació al PIB català.” Aquesta asimetria posa en risc la sostenibilitat futura del model econòmic del territori i demostra la urgència d’afrontar els reptes de l’aigua no només des d’una perspectiva tècnica, sinó també política.

 "Reutilitzar, reduir i revaloritzar": l'estratègia circular de Girbau

Joan Vilaseca, Responsable de Sostenibilitat Corporativa i de Negoci de Girbau, va arrencar la sessió amb una idea contundent: “L’aigua és un recurs massa valuós per ser utilitzat només una vegada”. Amb aquesta premissa, va exposar com l’empresa de maquinària de bugaderia industrial ha desenvolupat sistemes de tractament i reutilització que permeten estalviar fins a un 85% de l’aigua de rentat, amb una inversió tecnològica destacable.

Girbau no només redueix el consum d’aigua de les seves rentadores i assecadores, sinó que actua en altres fronts: han desenvolupat un sistema de captura i separació de microplàstics i projectes per revaloritzar aquest microresidu, conscients que una part significativa de la contaminació marina prové del rentat de tèxtils sintètics. “Convertim el residu en recurs, tancant el cercle a través de projectes de filatura per impressió 3D col·laborant amb universitats i altres empreses locals”, va destacar Vilaseca.

També va posar en valor el compromís 2040 de l’empresa per neutralitzar petjades d’aigua blava i grisa, actuant en línia amb el seu propòsit: ser referents creant un impacte positiu en el planeta i en les persones. Una fita que requereix la implicació de tota la cadena de valor, des de proveïdors fins a clients.

Segons dades que va exposar, el consum d’aigua global s’ha triplicat en els darrers 50 anys i, segons les projeccions de l’ONU, es podria incrementar fins a un 55% més l’any 2050 si no es prenen mesures. Aquest creixement estarà fortament vinculat al desenvolupament industrial i urbà, però també a la producció alimentària, que ja representa prop del 70% del consum d’aigua dolça mundial. En paral·lel, més de 2.000 milions de persones viuen actualment en zones amb estrès hídric, i 1 de cada 4 no té accés garantit a aigua potable.

És en aquest escenari de pressió global on Vilaseca va defensar la responsabilitat —i oportunitat— de les empreses industrials per liderar la transformació. “L’aigua serà el factor limitant del creixement si no anticipem canvis estructurals. I això no ho podem obviar: hem d’actuar des de dins en totes les nostres cadenes de valor.”

Liquats Vegetals: la gestió hídrica com a part del producte

Andrea Eguiluz, Responsable del Cicle Hídric de Liquats Vegetals (empresa certificada amb el segell B-Corp i amb l’estàndard AWS), va mostrar el cas d’una indústria alimentària on l’aigua no només és part del procés, sinó del mateix producte final. Amb seu a Viladrau, l’empresa ha fet de la sostenibilitat hídrica un valor afegit visible pel consumidor.

Eguiluz va presentar dades impactants: més de 88 cabalímetres controlen punts clau de consum dins la planta. A través de digitalització i microgestió, des de 2021, han reduït un 8% el consum d’aigua per litre de producte sense grans inversions i amb la incorporació de nova maquinària, han arribat a una reducció del 21% en alguns processos.

Un punt clau va ser la transparència: “Ens vam adonar que no sabíem exactament on s’anava tanta aigua. El primer pas va ser entendre i mesurar. El segon, actuar.”

També va destacar els esforços per regenerar l’aigua i les dificultats tècniques associades al tractament del rebuig d’osmosi inversa, especialment la salinitat. “Tenim molta normativa pel que fa a emissions atmosfèriques, però molt poca en residus líquids. Aquí hi ha un buit legal i tècnic important.”

Aigües Vic i la necessitat d’una política hídrica justa i connectada amb el territori

Des de l’òptica d’expert en gestió urbana de l’aigua, Guillem Treserra, gerent d’Aigües Vic, va fer una intervenció amb mirada sistèmica. Va denunciar la falta històrica d’inversió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a la Catalunya Central i va posar dades sobre la taula: “Tres quartes parts del país encara depenen de la pluja, i la indústria representa el 42% del consum d’aigua a Osona.”

En aquest sentit, Treserra va recordar que una de les línies estratègiques del Govern de Catalunya és reduir la dependència de les conques internes i invertir en sistemes de dessalinització, regeneració i reutilització, però que aquesta transició “no pot recaure només en els municipis ni es pot assumir sense finançament i criteris tècnics clars”.

Treserra va posar el focus en el desconeixement del valor real de l’aigua: “En paguem una quarta part del que realment costa. Fins que això no canviï, no hi haurà incentiu real per millorar-ne l’ús.”

Finalment, va obrir un nou front de reflexió: el paper que podrien tenir els aqüífers com a dipòsits estratègics d’aigua a la comarca. Tot i que Osona disposa de bons aqüífers, actualment tenen un ús molt limitat. En aquest context, va plantejar una proposta: “L’aigua regenerada pot ser una oportunitat per tornar a fer útils aquests dipòsits naturals, especialment pensant en properes sequeres.” Una aposta que obre el debat sobre noves solucions híbrides, on la innovació tecnològica i la gestió territorial poden anar de la mà.

Finalment va reclamar una política hídrica descentralitzada i participada per part dels municipis i les entitats del territori. “Cal més veu de les empreses i les administracions locals en la presa de decisions estratègiques”. En aquest sentit, va demanar construir una agenda pròpia de gestió de l’aigua per al territori. El cas d’Osona presenta reptes específics que cal abordar de forma coordinada entre administracions, empreses i entitats socials basades en donar resposta a aquestes casuístiques:

• Alta dependència del riu Ter: més del 95% del consum d’aigua a la comarca prové del Ter, la qual cosa genera una vulnerabilitat crítica davant episodis de sequera o restriccions d’ús.
• Infraestructures de captació dèbils: la tempesta Glòria (2020) ja va evidenciar la fragilitat de les infraestructures d’abastament en molts municipis. Cal reforçar sistemes i redundàncies.
• Antecedents d’escassetat: episodis com el de juliol de 2022, quan va faltar cabal en alguns trams del Ter, posen de manifest la necessitat de nous models de previsió i resposta ràpida.
• Canvi morfològic i ecològic del riu: el riu Ter ha canviat les seves característiques físiques i biològiques, fet que té impactes directes en la qualitat de l’aigua i en la biodiversitat.
• Disminució dels recursos hídrics propis municipals: molts municipis han anat perdent capacitat d’autosuficiència hídrica i han vist reduït el seu marge d’actuació.
• Recuperació de recursos en desús: s’estan començant a reactivar captacions municipals antigues o infrautilitzades per reforçar el sistema d’abastament. Aquesta tendència caldrà potenciar.
• Concentració d’indústries intensives en aigua: Osona és una zona amb presència destacada d’indústries agroalimentàries, altament consumidores, que requeriran estratègies específiques i col·laboratives.
• Preocupació sobre la gestió de futures restriccions: hi ha incertesa sobre com es repartiran les càrregues si cal aplicar restriccions per motius ambientals o de disponibilitat.

Inquietuds del públic: normativa, preus i col·laboració

En acabar les intervencions i durant el debat diverses veus van traslladar preguntes sobre la rigidesa normativa, la fiscalitat de les inversions ambientals i la viabilitat de les solucions replicables per a pimes. Un dels temes emergents va ser el de la intel·ligència artificial aplicada a la gestió de l’aigua, com a eina per anticipar consums, detectar fuites o optimitzar processos; però també per la preocupació de l’ús excessiu d’aigua que aquesta IA necessita per funcionar.

Els ponents van coincidir que, malgrat que ja hi ha iniciatives incipients —especialment en empreses que han digitalitzat el seu sistema de control de cabals—, encara cal una democratització d’aquestes tecnologies perquè siguin accessibles per a empreses de mida mitjana o petita. “La IA pot ser un gran aliat per millorar eficiència, però no substitueix el criteri humà ni l’experiència del territori”, va apuntar Guillem Treserra.

Els ponents van coincidir que cal coordinació publicoprivada real, visió a llarg termini i agilitat normativa. “No podem fer sostenibilitat amb regles de fa 30 anys”, va sintetitzar Eguiluz.

Aquesta jornada, més enllà de compartir bones pràctiques, va servir per reivindicar una Osona que vol liderar la gestió de l’aigua amb accions tangibles, coneixement tècnic i compromís amb el futur. L’aigua ja no és un problema aliè.