Gemma Vivet, directora general de Grup Gepork, és també la presidenta del Consell Empresarial d’Osona, des de fa un any. En aquests 12 mesos, la nova junta de la patronal osonenca ha creat nous grups de treball per abordar aspectes que afecten les empreses i ha aconseguit fer créixer en gairebé un 30% la xifra d'associats. Vivet vol fer del CEDO una plataforma perquè les empreses siguin més competitives donant-los un valor innovador.
Entre els objectius que es proposava fa un any hi havia la incorporació de nous socis. Han crescut?
Sí, hi ha hagut un creixement important de socis, de gairebé un 30% i en continu, encara. Un dels objectius importants és agafar gruix.
Són representatives les empreses associades al CEdO?
Sí, penseu que de les 30 empreses més grans d’Osona, el 50% estan al CEDO. El Consell, a més, representa un 60% de la facturació de la comarca. D’altra banda, per als més petits, hem creat el Club +1, que està molt dirigit a l’autònom. Tant fem accions per captar empreses grans com petites.
Quants clubs temàtics tenen actualment al CEDO?
Vuit. Els últims que hem afegit són el de sostenibilitat i el digital. A part d’aquests hi ha: Fem Empresa, recursos humans, +1, Fem DEO i Empresa familiar i el financer, que els estem rellançant. El que fem és buscar temàtiques interessants per a les empreses o problemàtiques que les afectin i convocar sessions amb un especialista. Per exemple: captació de talent, ciberseguretat... Hi ha molts informàtics que no dormen totes les nits.
La falta de treballadors com s’aborda?
Falta talent i falta mà d’obra en tots els àmbits. Fem moltes coses. Hi ha vacants per cobrir i no hi ha una sola solució. Per exemple, donem suport a la Fundació Albir, que va néixer l’any passat, analitzant a quins oficis fan falta persones per intentar que els joves de l’Escola de Noves Oportunitats vagin dirigits a aprendre aquestes competències. Pel que fa al talent, aquest mateix dilluns estava a la universitat parlant del tema digital per valorar com trobem un informàtic, un expert en ciberseguretat, amb bases de dades, amb big data... I el que es detecta és una mica de gap entre el que els joves volen i les empreses necessitem. En el cas d’informàtics, no hi ha itineraris als centres de Secundària cap a aquestes carreres i les universitats no arriben a omplir les places que ofereixen. O fins i tot, com sovint s’explica des de TIC Osona, les dones són un segment potencial per ocupar aquests llocs de treball i no aconseguim fer-los arribar aquesta necessitat de les empreses. I un altre aspecte és la facilitat dedesplaçament. Si podem tenir un tren que ens porti gent de Barcelona o el Vallès en mitja hora o tres quarts, podrem tenir un talent que avui és més difícil.
Hi ha qui considera la Fundació Albir una de les grans apostes per als joves tant en l’àmbit social com econòmic.
És una mostra de col·laboració público-privada i això també ajudarà a portar-ho a l’èxit. El que anys enrere va ser Sant Tomàs, crec que en un futur podrem dir que enhorabona el dia que vam posar la primera pedra de l’Albir perquè ha de resoldre dues coses: mirar d’encabir aquesta gent que surt del sistema educatiu i cobrir llocs de treball que ens fa molta falta. Fins ara s’han atès uns 250 joves.
Quines polítiques troba a faltar per al foment de l’ocupació?
Avui parlaven a la televisió de les dificultats per regularitzar la situació dels immigrants. La part administrativa s’hauria de poder agilitzar, en aquest i en molts altres àmbits. Per altra banda, l’empresa també ha de pensar que els temps han canviat i hem de veure com atraiem els joves. Abans, es buscaven les formacions en funció de la sortida laboral, però si ara li dic a un jove que es faci informàtic i trobarà feina, no l’estic seduint. Hem de trobar el mecanisme que ens ajudi a poder fer-ho atractiu: des de la combinació de la feina presencial i el teletreball, la flexibilitat horària... Hem d’anar-nos adaptant amb coses que avui ens porta la vida mateixa.
I la reducció de jornada?
Hem de tendir a la productivitat. Apostar per mesures de resultats, on no es premiïn les hores sinó la feina que podem fer.
Fa més de dos anys que l’atur a Osona està situat a la ratlla de les 7.000 persones i amb una taxa superior al 8%.
És estructural. Si les empreses estem buscant gent, oi que no és lògic que hi hagi aquests aturats? És estructural.
El 95% de les reduccions de jornada per a cures són dones o només una de cada cinc empreses de la comarca està dirigida per una dona. Són titulars de la Infodada publicada el 8 de març. Costa veure una tendència cap a la igualtat…
Sí, però som optimistes! Una de les coses amb les quals treballem amb la Cambra i Creacció és que el Fem DEO promogui activitats al llarg de tot l’any. De vegades, no és que no hi siguin les dones, sinó que no es fan visibles. Costarà però ho anirem canviant.
La dada del 96% de reduccions de jornada és una cosa més social?
Sí, però cada vegada més veig que el jovent intenta canviar-ho. Amb les cures de criatures, per exemple, s’estan notant canvis a l’hora de portar-los o anar-los a buscar a l’escola. I el permís de paternitat, si una llei dona aquesta opció, les dones l’hem d’aprofitar.
La bretxa salarial, com es pot reduir?
Això va en línia de la productivitat que deia abans. Si enfoquem les empreses basant-nos a aconseguir uns objectius i una eficiència, això es podrà traduir als salaris. Per aconseguir el mateix objectiu no podràs pagar diferent.
Ara fa un any, quan accedia a la presència del CEDO, parlava també de reunir-se amb les grans càrnies amb presència a Osona. Ha tingut l’ocasió de parlar-hi?
La veritat és que de moment no s’ha fet. Està previst poder-ho fer, perquè el que volem és que, ja que estan al territori, comparteixin les problemàtiques que tenim aquí i que ens ajudin. I penso que estaran per la labor.
Ara que hi ha hagut decrets per sequera, les empreses tenen els deures fets en eficiència en temes d’aigua?
Hi ha de tot. Ara bé, penso que la sequera haurà fet que despertin aquelles empreses que encara no s’hi han posat. L’aigua és un dels grans reptes,com l’energia. Ara estem més fent una tasca de coneixement, de veure on són les empreses, què necessiten i si els podem donar un assessorament o conduir-los a un especialista.
En temes energètics, el preu de la llum ha fet posar les piles amb les renovables?
Sí, però Espanya ens ha passat la mà per la cara i jo diria que aquí sí que se’ls ha de demanar a l’administració que ho tinguin clar. I tornant a l’aigua, tenim necessitats que arrosseguem de l’anterior sequera. Aquesta immobilitat, per no posar-se d’acord, és el que ha de canviar. I repeteixo: agilitzar els tràmits. Estem a favor del silenci administratiu positiu o l’eliminació de la cita prèvia. I el problema burocràtic no és només amb l’administració. També el tenim amb les grans companyies de serveis.
Les plantes de biogàs han de ser la solució als purins?
No ho sé. Nosaltres estem tractant aquest tema a Osona Biocircular i ara la gran barrera és normativa. Quan estem parlant de fer depuradores o plantes de biogàs hi ha una normativa que no deixa que s’ajuntin purins de diferents granges. Ara bé, tinc l’esperança que ara que ja sabem les possibles solucions, hem de poder aconseguir posar-nos d’acord i trobar sortides. S’ha de veure Osona com una sola granja i posar la solució amb vista a tot el territori.
.jpg)
