Tel: 638 88 19 41

Entrevista FEM DEO - Judit Marsal

FEM DEO

Gerent de 2G Solutions

Judit Serra Marsal (Sant Julià de Vilatorta, 1975) es va llicenciar en Enginyeria de Telecomunicacions. També acumula un PMD d’Esade i un màster en Energies Renovables. És en aquest àmbit on ha fet carrera. Amb el Reial Decret 661/2007 de producció d’energia elèctrica en règim especial va veure un nínxol de mercat en el foment del biogàs i s’hi va llançar de cap impulsant la primera filial de la companyia alemanya 2G, un grup que aleshores tenia 50 treballadors i ara en són 900. Inicialment no va semblar la millor decisió perquè el govern de Mariano Rajoy va derogar el reial decret, però ho va aprofitar per obrir mercat a França a l’espera de temps millors. Avui dirigeix un equip de cinc persones que factura anualment entre 4 i 6 milions d’euros, ha impulsat la instal·lació de plantes de cogeneració amb biogàs a diferents punts de la geografia espanyola i comencen a treballar també amb hidrogen. Ho explica en una nova entrevista del programa Fem DEO del Consell Empresarial d’Osona, la Cambra i Creacció.

05 juny 2024

Quan parlem de cogeneració ens venen al cap les plantes de tractament de purí que hi ha a Osona. És aquest el seu àmbit de treball?

La cogeneració, sobretot a Espanya, ha tingut un recorregut accidentat. Va començar a finals del segle passat amb plantes alimentades amb gas natural. La idea era de molta eficiència, perquè en comparació amb un grup electrogen que produeix electricitat i prou, la cogeneració aprofita tota la calor que genera el motor per produir energia tèrmica i elèctrica. I això és el que hi ha a les plantes de purins. Amb aquesta energia tèrmica assequen els purins. Ara bé, encara utilitzen gas natural, que és un gas fòssil i això és del passat. De dinosaures, dic jo. Avui a la cogeneració aquest gas ha de ser renovable. Nosaltres vam entrar al mercat espanyol l’any 2008 i totes les nostres plantes funcionen amb biogàs procedent de granges, depuradores, abocadors o plantes de triatge que el generen a partir de matèria orgànica. Per sort, l’ACA treballa molt fort amb això i a Catalunya cada vegada hi ha més cogeneració a totes les depuradores. I també hi ha l’opció de netejar aquest biogàs per obtenir biometà i injectar-lo a la xarxa de gas natural.

Quins són els seus clients potencials?

D’entrada tot aquell que pot produir biogàs, com poden ser grangers, administració pública, abocadors, depuradores, indústria agroalimentària… Qualsevol indústria que tingui substrat orgànic pot instal·lar una planta de biogàs o de biometà.

I aquestes instal·lacions generen energia per fer funcionar la planta.

Exacte, sí. Aquestes plantes, en la mateixa instal·lació, també necessiten energia tèrmica i elèctrica. Aleshores poden fer servir la cogeneració per produir-se ells mateixos l’energia i així tenir un gas 100% verd. Asseguren que aquest gas s’ha produït amb energia verda.

De vegades es posa en qüestió la rendibilitat econòmica de la inversió.

Hem de pensar que, fins i tot amb les energies fòssils, sempre hi ha hagut una subvenció de l’energia. Perquè si l’usuari pagués el que val realment l’energia, ara ja ens queixem, encara pagaríem més. Si l’energia no se subvenciona no té una rendibilitat. S’ha subvencionat la hidràulica, la nuclear, els cicles combinats, la solar, l’eòlica… i també el biogàs, el biometà o el que sigui. Té una rendibilitat? Sí, al darrere hi ha l’administració.

Suposa un estalvi en la despesa energètica i en certa mesura una sobirania.

El fet de poder dir que em genero la meva energia és molt important. Per exemple, amb la guerra d’Ucraïna va semblar que havien de tancar totes les cogeneracions d’Espanya per l’increment del preu del gas natural. En canvi els nostres clients saltaven per un peu. Per què? Perquè venien l’energia caríssima o s’estalviaven de comprar-ne perquè se l’estaven produint ells mateixos. El fet de ser independent del que està passant al món és un plus.

La derogació del RD 661/2007 va ser un moment crític per a qui va apostar per les renovables, cogeneració inclosa. Com ho van viure a 2G tenint en compte que no tenia massa sentit invertir en el seu producte?

Vam anar a França. Vam demanar al grup 2G que ens permetés desenvolupar el mercat francès i ens van donar el vistiplau. En aquell moment, curiosament, Espanya estava més avançada que França en la implantació del biogàs. Si no haguessin derogat el RD 662/2007 estaríem molt per davant, a anys llum, però al derogar-lo vam decidir anar cap allà. En aquells moments a França no tenien cap mena de prima, però s’han posat al dia i ho fan molt bé. Fas la teva energia i cobres un preu per kW/h, que és la millor solució. És el que considerava el RD 661/2007 i que aquí no ha tornat, per desgràcia. I allà, i també a Tunísia i al Marroc, vam desenvolupar-nos molt bé i vam poder avançar.

Hem parlat de biogàs i cogeneració. Però també treballen amb hidrogen?

L’any 2012 vam construir la primera planta pilot que funcionava 100% amb hidrogen i des del 2019 ja en tenim en producció. És la primera màquina de cogeneració a escala mundial que funciona 100% amb hidrogen. En tenim 30 d’instal·lades que van amb hidrogen verd. I estem instal·lant la primera a Espanya, a les illes Canàries, que estarà en funcionament entre el 2025 i el 2026. A l’Estat espanyol, i a Catalunya encara més, és horrorós tot el tema de permisos. Quan els pagesos protestaven amb els tractors, jo pensava si només fóssiu vosaltres els que us queixeu… És tot molt lent. Triguem dos anys des que el client diu que vol la planta fins que es construeix. No perquè no tinguem la tecnologia, sinó perquè tot el tema de papers ens fa allargar el projecte.

Ens explicava el projectes de les Canàries…

Serà una màquina de cogeneració en un hospital. Utilitza hidrogen per proporcionar calor a l’hospital i l’electricitat la connectem a una bomba de calor, que té una eficiència d’un COP (coeficient de rendiment) de quatre. Per tant, l’energia elèctrica serà quatre vegades més en potència tèrmica. I, de fet, aquesta és una altra línia de negoci. L’any passat vam comprar una fàbrica de bombes de calor i també en construïm per a la indústria. El que fem és transformar aquesta electricitat en calor.

I en aquest cas l’hidrogen com es genera, d’on prové?

Partim d’un electrolitzador innovador perquè utilitza materials abundants a la terra. Tant els electrolitzadors com les piles de combustible el problema que tenen actualment és el cost, perquè utilitzen platí o elements nobles que tenen un cost molt elevat per poder separar la molècula d’aigua o d’amoníac i extreure aquest hidrogen. Aquest electrolitzador utilitzarà materials abundants a la terra, que són ceràmics, amb la idea que sigui més econòmic. I utilitzarà l’energia d’un molí de vent, de 10 MW, que està instal·lat al mig del mar.

Com es convenç una empresa per invertir en aquest sistemes de generació d’energia alternatius?

Si parlem de l’hidrogen, ara mateix el cert és que no està clara quina implantació tindrà a escala nacional, ni mundial. No se sap si hi haurà centrals de producció d’hidrogen massives i si hi haurà una xarxa d’hidrogen o no. Aquestes 30 plantes que tenim són petites, entre cometes. Per exemple, en un cas és una empresa elèctrica, que disposa d’uns 30 MW d’energia solar i uns 70 MW d’energia eòlica i els seus clients només compren energia verda. Què passa? Hi ha moments que es genera més energia de la necessària i l’emmagatzemen en forma d’hidrogen. Així, en el moment que els clients necessiten aquesta energia la utilitzen, ja sigui a través d’una cogeneració o a través d’energia directament d’hidrogen que injecten a xarxa. Són sistemes que s’ha d’estudiar un a un. Insisteixo: l’handicap principal és el cost de l’electrolitzador, però ara mateix hi ha 6.000 milions de subvencions fins a l’any 2030, que és molt, per a projectes d’hidrogen. Per tant, hi ha marge i es pot treballar i si hi ha ganes i potencial.

La seva relació comercial acaba amb la venda?

Una cosa és la venda de la màquina, però també és molt important que hi hagi un bon servei postvenda, el manteniment d’aquestes màquines. I amb això nosaltres ens hem forjat molt. Tenim gent molt bona, tècnics molt bons treballant i oferint aquest servei.

Les plantes de biogàs poden ser una solució per a l’excedent de purins a Osona?

El mateix que es fa en les plantes de purins amb gas natural, es podria fer utilitzant el mateix biogàs dels purins… S’hi hauria d’afegir alguna cosa més perquè els purins sols fan poc biogàs. A més, el digestat, un cop ha passat per una planta de biogàs, es pot fer servir com a adob. Sí que és una solució, però s’ha d’estudiar bé. A més, un cop ha fet la digestió anaeròbica, el purí no fa pudor. A vegades hi ha gent que es manifesta i diu “no volem plantes de biogàs”. Mirem-nos-ho bé, perquè traient el metà estem traient la pudor.

La seva funció com a filial és bidireccional? És a dir, poden influir en la producció a partir de les necessitats dels seus clients?

Oi tant! Al final té a veure amb el potencial. 2G sempre ha sigut una empresa bastant flexible a l’hora d’adaptar-se a les necessitats dels clients i si hi ha una proposta potencial, som una filial i tenim poder sobre la producció. De fet, en el seu dia, es va crear un producte especialment per al mercat francès i espanyol perquè aleshores el preu elèctric era més baix que Alemanya. Es va fer un producte més senzill, mantenint el que seria el cor de la màquina. Heu de pensar que 2G és una marca de molta qualitat. Aleshores, per poder abaixar costos es va fer un producte especial.

L’enginyeria és un sector molt masculinitzat, encara?

Sí. Estic acostumada a estar sempre amb homes i quan trobo una empresa que hi ha dones, també ho agraeixo.

El tracte és diferent?

Hi ha més complicitat, potser. Tampoc voldria dir res en contra dels homes, al contrari, hi tinc molt bona relació i el nostre equip és fantàstic i meravellós. Però crec que entre dones hi ha sobretot més complicitat. A la societat hi ha masclisme i al llarg de la trajectòria professional m’he trobat amb situacions masclistes.

En el seu dia a dia, a la direcció de l’empresa, hi ha situacions que la condicionin, pel fet de ser dona?

Compaginar la vida familiar amb la vida professional no és fàcil. Sobretot quan el meu fill era més petit, hi havia un moment que tenia la sensació que no feia res bé, que no em sentia ni bona mare ni bona gerent, perquè per ser gerent has de dedicar el 120% de la teva energia i per ser mare, també. I el 120% dels dos aspectes no hi és. Has d’intentar trobar un equilibri i prioritzar. Jo vaig prioritzar el meu fill, però també vaig notar un suport molt potent de l’equip de treball i coses que jo pensava que si no les feia jo no es farien, es van fer igualment. Per tant, crec que m’he demostrat a mi mateixa que sí que es pot prioritzar el fill i a la vegada portar una empresa i tirar endavant perfectament.



Contacta amb nosaltres

* Tots els camps son obligatoris

calcula el resultat de la operació i demostra que ets humà

2+2=
Resultat:

Situació

Contacte

Edifici "El Sucre", C/ Historiador Ramon d'Abadal i Vinyals, número 5, primera planta. 08500 Vic. Tel: 638 88 19 41.

cedosona@cedosona.org

Política de cookies

Avís legal

Comparteix el contingut