Entrevista FEM DEO - Laia Llenas

“El BETA ha estat un projecte de vida.” Això ho deia vostè ara fa un any quan es va inaugurar l’ampliació de les instal·lacions.
Potser aquell dia vaig dir un projecte de vida, però moltes vegades dic que el BETA és el meu segon fill, el meu fill professional. Jo venia del Centre Tecnològic de Manresa i hi estava bé, però en el moment que ens vam conèixer amb
Sergio Ponsá i em va proposar d’acompanyar-lo en aquesta aventura, fer créixer aquest centre, em va motivar. Si no ens haguéssim agafat el BETA com un projecte de vida, com un fill, segurament no hauríem arribat on hem arribat.

Vostè de formació és enginyera química, doctora, i es presenta per ocupar una plaça de gestió.
El rol era molt de captar finançament i és una tasca que ja havia començat a fer on era abans i m’estava agradant molt. Més que res perquè et permet aportar, tenir idees… Sí que vaig haver de deixar molt de cop la part científica, però va compensar. Al final, les oportunitats venen quan venen i no me’n penedeixo.

Sovint explica que s’ha picat molta pedra i s’ha viatjat molt a Brussel·les a
presentar projectes i buscar finançament. Encara ho fa?
S’hi viatja igual, el que passa és que ara ja ens arriben moltes oportunitats, perquè hem estat en molts projectes i hem fet xarxa. També és cert que de la pandèmia cap aquí moltes coses es fan en línia. I l’altra cosa és que quan
vam començar érem dos i ara tenim 130 persones i moltes d’elles continuen viatjant. Al BETA hi ha setmanes que poden haver-hi persones en deu països diferents. Som molts i els viatges queden més diversificats.

Què fa especial el BETA?
Des del principi hem tingut una visió de la recerca i la innovació diferent a les dues línies més habituals. Per una banda, hi ha els departaments de les universitats que pensen molt en publicacions, en tesis doctorals, que miren molt la part científica i no tant la part aplicada. I després hi ha centres tecnològics que pensen molt a fer projectes i tenen una visió més empresarial i molt generalista. El que vam voler al BETA des del principi és fer recerca orientada a l’impacte. El BETA naixia per donar resposta a reptes del nostre territori i sempre hem volgut ser aquí per ajudar. I sobretot que ens entenguéssim, parlar l’idioma de les
empreses. Mirar d’entendre el màxim de bé possible el que necessiten i poder-los donar solucions que tinguin sentit.

Què volen les empreses quan venen a picar la porta del BETA?
Tenim molts casos diferents, però sobretot el que ens diferencia d’altres centres de recerca és que saben que els entendrem. Per desenvolupar un tecnologia, tant poden venir aquí com a un altre lloc, però aquí saben que trobaran un suport a l’hora d’encarar processos legals o administratius. Saben que trobaran una visió molt àmplia del sector, els guiarem i ajudarem a entendre i aterrar solucions. A més, sempre procurem estar al cas de convocatòries, d’ajuts, i si veiem que estan alineats amb projectes que algunes empreses que ja coneixem tenien al cap, o oportunitats, els avisem. I l’altra cosa que hem intentat fer sempre és no anar sols en els projectes, fer-los conjuntament amb empreses que en puguin treure un rendiment.

Per a joves que acaben una carrera, què té d’atractiu el BETA?
Cada cop som més i costa més, però sobretot aquesta essència de ser una família,
que tots ens ajudem, que anem a l’una i que som un equip multidisciplinari. Clar,
això ara és un repte, amb 130 persones és molt complicat, però sobretot el que la gent veu al BETA és molta companyonia. També volem que la gent vegi que té camí per créixer. Evidentment no tothom té els mateixos reptes, però sempre hem intentat que la gent tiri, que creixi, que tingui les seves oportunitats, basant-se en les seves inquietuds. Això per una banda, i l’altra cosa és que a la gent li agrada treballar al BETA perquè se sent útil. Això és una altra cosa que la gent destaca molt.

Quant a salaris, són equiparables a altres centres de recerca?
Nosaltres ens hem de basar en les taules salarials i el conveni de la UVic-UCC. Llavors aquí hem tingut molts reptes, perquè dins el marc del conveni de la UVic puguem oferir salaris competitius i alhora també certa projecció. Els salaris que oferim són molt equivalents a altres centres de recerca o universitats i hem de
treballar perquè així sigui a la nova fundació.

Com es gestiona aquesta comunitat BETA?
Durant la pandèmia vam crear les unitats (o equips) científiques. Fins aleshores no
hi havia una divisió per equips clara, amb un cap cadascun. Amb deu anys hem tingut el repte d’estructurar-nos i ara ja portem un parell d’anys molt estabilitzats, amb set unitats científiques, i els caps d’unitat són els que sobretot tenen
contacte amb direcció. Fem les comissions corresponents i també hi ha unitats transversals (de gestió de projectes, de laboratoris, comunicació…). Potser ara el repte és assegurar que hi segueixi havent una interacció real entre equips
científics. I en aquest sentit també ens ha fet més mal que bé la separació física que hi ha hagut amb l’ampliació dels espais a Can Baumann.

Què creu que ha aportat la Laia al BETA?
Em costa molt parlar de mi, però si en el lloc de la Laia hi hagués una altra persona, segur que seria diferent. Tinc la meva manera de fer, de treballar, d’escriure projectes, d’executar-los, de fer contactes… Amb el Sergio fem un
bon tàndem. El més important és que de visió tenim la mateixa. A l’hora de fer les
coses, moltes vegades hem pensat diferent i en alguns casos, ell ha tirat a la seva
manera i jo a la meva, però no passa res. Ens complementem molt bé i combinar el rol masculí amb el femení, i això ens ho ha dit més d’un, és bo.

Fa un any, coincidint amb el desè aniversari, es va anunciar la creació de la fundació i les noves subseus del BETA. En quina fase està tot plegat?
La fundació està ja creada. El 23 de juliol vam signar la carta fundacional i abans
d’acabar l’any vam tenir l’aprovació del registre. Ara s’ha d’acabar de constituir
el patronat, que presidirà el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. L’últim pas serà un acord de govern perquè hi entren tres departaments de la Generalitat. Pel que
fa a les seus, per una banda hi ha Granollers, on hi ha el grup de recerca Bibio, que a nivell de dia a dia tècnic està totalment integrat. A la que tinguem la fundació i l’Ajuntament de Granollers entri al patronat, ja tindrem la seu de
Granollers. La seu de Roses es va inaugurar pel maig i estem treballant per veure com anem tenint més projectes en l’àmbit de l’economia blava. I a Soses vam signar l’acord amb l’empresa Fertiebro i ja hem començat a equipar els laboratoris. Esperem inaugurar-la oficialment durant el primer trimestre d’aquest any i que estigui operativa abans de l’estiu.

Com a experta que és en l’àmbit de l’aigua, la regeneració és un dels grans reptes?
És un repte molt clar, sobretot quan pensem en el sector agroalimentari. En el moment que a les empreses els diuen que han de reduir el consum de xarxa, han de buscar fonts alternatives. I quines fonts tenen? La dessalinització aquí no té cap sentit. Al final, és veure com poden agafar les aigües que ells generen en el procés productiu (planta, depuradora, granges…) i recuperar-les. Nosaltres hi hem
treballat molt, però no ens hem quedat amb la tecnologia. Quin problema tenen les empreses? Que fan el tractament però que la normativa no els la deixa utilitzar. Per tant, en paral·lel hem de treballar l’administració, perquè si no, no avancem.