FEM DEO - Concepció Montmany d'Alvic
M’agradaria començar parlant de la singularitat dels orígens del Grupo Alvic. Ara l’accionista majoritària és un fons de capital americà, KKR, però els fills del fundador, Alejandro Rosales, continuen a la companyia. Qui era Rosales i com va començar tot plegat?
Va venir d’Andalusia. Era fuster i va fundar Madetres. Feia cuines a la fàbrica de la carretera de Barcelona i va conèixer un agent comercial francès que li va parlar d’una oportunitat per vendre mobles en kit i s’hi va llançar. Aquí és on comença el creixement de l’empresa. Quan entres a la gran distribució, com diu el nom, els volums són molt importants. L’empresa es va anar fent gran i va adquirir les naus dels polígons on estem actualment a Vic, però Rosales també se’n torna a Alcaudete, el seu poble d’origen, a Jaén, per construir-hi una fàbrica, era la seva il·lusió. I d’aquí, el canvi de nom de l’empresa, Alvic, de la fusió d’Alcaudete i Vic.
Si parlem ara de gran distribució en el món del moble a tothom ens venen algunes cadenes al cap. Això als anys 70 a França ja existia però aquí era desconegut.
Els emprenedors tenen aquesta visió i aquesta capacitat de detectar oportunitats que no són tan evidents, perquè per a ell devia ser totalment nou el tipus de client i sobretot el producte. Estem parlant de finals dels anys 70, quan les cuines moltes es feien d’obra. O sigui que realment va ser un pas molt innovador.
Del moble de cuina al de bany i el que demana la gran distribució. Què més fabriquen?
A Vic, inicialment ens especialitzem en moble en kit per a la gran distribució. Llavors, als anys 90, vam obrir una fàbrica de mobles d’oficina que encara continua i que ens va molt bé, també. A la fàbrica d’Alcaudete es van anar especialitzant a fabricar panells i portes, és a dir, components per a la indústria, i moble de bany. Es va obrir una segona fàbrica a la Carolina, també a Jaén, i hem anat creixent i obrint-nos a molts més mercats. La gran distribució és un canal que tenim molt important, però tenim altres canals també significatius a l’empresa. Per exemple, hem creat els Alvic Center, que és el nostre propi canal de distribució per a professionals, n’hi ha més de 40 en aquest moment, entre els quals un a Vic. Llavors hi ha l’exportació. Els panells que fem a Andalusia es venen a més de 100 països. I després tenim tota una clientela de fabricants i distribuïdors a Espanya que compren components i també mobles acabats.
La família Rosales ara té una part de l’accionariat de l’empresa, perquè la majoria el va comprar un grup inversor.
L’any 2019 entra KKR, un fons de capital a l’empresa. Actualment, Javier Rosales (un dels tres fills del fundador) és el nostre president. La voluntat de KKR és que l’empresa creixi i tiri endavant. S’han fet moltes inversions i l’esperit de créixer és molt present.
Vostè arriba a l’empresa fa 27 anys. Què en recorda, dels seus inicis, i quina ha sigut la seva evolució?
L’empresa no ha parat de créixer. L’etapa que més recordo són aquests últims anys, sobretot a partir del 2016, quan agafo la gerència de les plantes de Catalunya i el projecte de liderar la construcció de la fàbrica de Solsona. Aquest per mi va ser un repte desafiant, sobretot, i molt important. Llavors, entra el fons de capital, hi ha canvis interns i passo a liderar la unitat de grans comptes, que és on soc ara. Des de mitjan 2019 gairebé hem doblat la xifra de negoci. Hem tingut un creixement enorme. Ha estat un període bastant intens.
Gairebé fa emocionar quan parla de la planta de Solsona. Com van venir a parar aquí? No podien créixer a Vic?
Teníem un client que creixia i havíem d’ampliar la capacitat de producció com fos. Començàvem a plantejar inversions de maquinària i era molt difícil encabir-les a Vic, però va sortir l’oportunitat d’ocupar aquesta fàbrica que era d’uns proveïdors nostres d’aglomerat. Feia 15 anys que estava tancada. A partir d’aquí agafem el projecte amb moltíssima il·lusió. S’havia de portar a terme tota la reconversió. Reformar totes les naus, crear el layout de les màquines, totes les instal·lacions, l’aspiració, l’electricitat, el disseny de com anirà tot col·locat… Era un projecte enorme. Vaig comptar amb l’ajuda d’un assessor, d’una persona que havia treballat a Ikea molts anys, la major part de la seva carrera professional, fent això, construint fàbriques per tot el món. Entre ell i un equip intern del qual em vaig envoltar ho vam tirar endavant. Sense aquest treball en equip hauria estat impossible, perquè els reptes eren enormes.
En aquesta planta hi entren els panells d’aglomerat i, després d’un procés en cadena amb robòtica, n’acaben sortint els kits de mobles dins un capsa.
Sí, entra un panell de melamina i surt un capsa amb el moble dins, en kit. La planta té una capacitat de cantejar una peça per segon, d’encapçar 500 capses a l’hora… És una fàbrica de mass production (producció en massa), una de les més grans d’Europa i puntera. Realment som un referent en el sector, no només per la maquinària, sinó també per com hem construït la planta, com està dissenyada, l’automatització que té en tots els nivells, en el tall, en el canteig, en l’embalatge.
I tot aquest volum de producció només per alimentar França i Espanya?
Sí, Solsona en aquest moment entrega el 90% de la producció a França. El mercat nacional també és molt important, però és veritat que potser el subministrem més des de Vic i des de les plantes d’Andalusia. La nostra competència, en el cas d’aquest mercat francès, la tenim molt a Itàlia i en països de l’est.
A Vic, què s’hi fa?
Resumint molt, continuem tenint producció de mobles en kit també per la gran distribució, però per a clients mitjans, no els més grans. També hi tenim una fàbrica dedicada a mobles d’oficina (Ofitres) i un centre logístic importantíssim, perquè la ubicació de Vic és privilegiada. Està molt a la vora de França, i això fa que sigui un puntal pel grup per poder distribuir mobles cap al mercat francès.
Que la gran distribució no pari de créixer és una constatació de concentració de la indústria del moble?
Efectivament. La gran distribució inverteix molt a créixer, no només fent cada vegada la seva oferta de producte més atractiva sinó creixent en nombre de magatzems, en capil·laritat, per arribar a més públic objectiu. També apostant per nous formats, per exemple magatzems més petits que li permetin ubicar-se als centres urbans.
I també constata canvis de tendència en la demanda, que cada vegada s’opta més per l’autoinstal·lació?
El que està passant és que cada vegada costa més trobar instal·ladors, hi ha una manca de professionals molt important, el que fa que l’opció d’autoinstal·lació sigui cada vegada més important. També l’augment de l’oferta fa que els clients ho consideren cada vegada més. A França, per exemple, els DIYers, els do it yourself, persones que es fan l’autoinstal·lació, són un públic objectiu molt important per la gran distribució; a molta gent li agrada fer-se les instal·lacions ells mateixos i no és un tema lligat a un motiu econòmic només, sinó que gaudeixen fent bricolatge. A Espanya, culturalment no és així, és una tendència emergent més per temes econòmics o de manca de professionals que per altra cosa, però és cert que va en augment.
Quin paper hi juguen les petites fusteries o fabricants de mobles en aquest món cada cop més globalitzat? Especialització?
L’especialització és fonamental, la nostra planta de Solsona n’és un clar exemple, però la innovació, la capacitat d’oferir productes o serveis diferenciats, o d’innovar en els nostres processos per millorar la nostra eficiència, han estat realment la clau de l’èxit a Alvic des dels nostres inicis. Nosaltres sempre diem que la innovació és el que ens ha permès superar les crisis, i mantenir-nos en aquest entorn cada vegada més canviant, complex i com bé dius global.
Dona i el sector industrial. S’hi sent còmoda?
En el món industrial m’hi he trobat sempre molt poques dones, hi ha molt poca representació femenina. Una vegada estàvem en una reunió de proveïdors i clients, i se’m va apropar un col·lega per felicitar-me perquè em sembla que érem dues dones en una reunió de 25 persones. Em va fer molta gràcia. Bàsicament es tracta de treballar, treballar i, sobretot, aprendre. Un afany d’aprendre per poder conèixer 360 graus l’entorn. Estem en una indústria. Has de saber quins són els teus punts forts, quins són els teus punts dèbils, conèixer l’estructura de costos, els processos de fabricació per poder defensar el teu producte. La indústria vol dir això: un coneixement profund del sector on s’opera i ser-ne molt conscient.
Què implica estar en minoria? Demostrar o haver de fer-se notar més que els homes?
Estar en minoria tampoc ha sigut un problema i no he sentit que tingui més dificultats que un home. Aquest no és el cas, ni molt menys. El món de la indústria, potser és més un món d’homes, també perquè hi ha perfils professionals tradicionalment més masculins.
Com és la seva forma de liderar?
Per a mi liderar és un tema de pell, es tracta de generar confiança en la gent del meu equip. També és qüestió d’educar. En un equip cada persona té un nivell de maduresa diferent i l’has d’acompanyar d’una forma diferent perquè s’integri amb les tasques que ha de fer i sobretot amb la cultura de l’empresa. Com a dona, crec que tenim unes habilitats que ajuden a generar pell i treure el millor dels membres de l’equip. També penso que les dones tenim, i almenys a mi m’ha ajudat molt, aquesta capacitat de tenir una comunicació assertiva, de dir el que pensem, amb respecte, però d’una forma clara. Dir penso això i t’ho transmeto tal com és, des del respecte sempre.
2.jpg)
