Tel: 638 88 19 41

FEM DEO

CEO de Terbal

Mariona Balmes (Torelló, 1979) tenia 26 anys quan deixava enrere una incipient trajectòria al departament de màrqueting d’una multinacional de l’alimentació per agafar les regnes del negoci familiar. D’això ja en fa 18 anys i conjuntament amb la seva germana Raquel -amb qui compartix la gerència de Terbal– han pres el relleu al seu pare per consolidar-se com la quarta generació d’aquesta empresa metal·lúrgica. “De vegades hi ha qui ens vol treure mèrit perquè hem heredat l’empresa. L’hem heredat, però després de 18 anys i havent passat la crisi de 2008, algun mèrit hem de tenir”, respon. Terbal té 17 treballadors i tancaran l’exercici amb un facturació de 2,9 milions. L’entrevista forma part del cicle Fem DEO, per posar en valor el talent femení a les empreses d’Osona, promogut per Creacció, la Cambra i el Consell Empresarial.

Què hi fabriquen a Terbal?
Ens dediquem a la fabricació de peces seriades. Mecanitzem i soldem peces de mitjà a gran format. Una mica la nostra especialització és amb peces que siguin grans, perquè no hi ha moltes empreses que puguin fer-ho. És veritat que hi ha empreses que mecanitzen gran format, però que mecanitzin i soldin gran format n’hi ha poques.

Amb quins materials treballen?
Treballem bàsicament amb ferro i una de les coses que ens adonem és que el client vol que a més de soldar, mecanitzar i fer la peça, també la pintem, hi apliqem un tractament tècnic, si és necessari, i si cal fer un petit muntatge o un premuntatge. I també tenim la possibilitat de donar aquest servei.

Quan diu mitjà i gran format, de quines mides estem parlant? Entenc que amb això es diferencien de les empreses de l’entorn que fen peces petites per a la cosmètica o l’automoció…
Sí, els nostres clients són fabricants de maquinària, bàsicament, de tots els sectors. Tan pot ser per al sector agrícola, com fabricants de maquinària per treballar a fusta o fabricants de maquinària de bugaderia industrial. Nosaltres treballem amb peces a partir de 3 o 4 metres fins als vuit.

Quin és el procés productiu aquí? Confeccionar la peça a partir d’un projecte que ja ha fet el client?
El client ens envia els seus plànols i nosaltres el que fem és la fabricació. Sí que és veritat que portem molts anys en el sector i podem assessorar a nivell de com poder millorar els processos productius per tant de millorar costos. I amb això ens volem diferenciar d’altres empreses. Intentar que a part de produir proposem millores al client per tal de poder tenir un procés productiu molt més acurat en costos, molt més efectiu i eficient.

“La primera innovació va ser empresarial: professionalitzar l’empresa”

Per tant, també hi ha un departament tècnic?
Sí. De totes maneres, som pocs a l’oficina. Ens ho fem una miqueta tot. Som la meva germana Raquel i jo, que estem a gerència, però a més a més, ella gestiona la part de pressupostos i jo porto la part financera i de recursos humans. Després hi ha un responsable de compres i un cap d’operacions. La resta de treballadors ja són a producció. Tenim una estructura molt petita.

Ara teniu previst créixer en superfície. Amb quina finalitat?
Sí, per a nosaltres, una de les principals visions estratègiques és la innovació, i per tant, el que volem és créixer en aquest sentit. Tenim un problema de capacitat productiva i ara el que farem serà tenir unes instal·lacions noves que ens permetin, a part de la soldadura, fer muntatge perquè cada cop ens ho demanen més. També incorporarem al principis de l’any que ve una fresadora de 8 metres, i així serem capaços de poder ampliar la nostra capacitat productiva que ara la teníem limitada. Traslladarem part de la producció a una nova nou que ja era de la nostra propietat, però que teníem llogada i aquí hi concentrarem la mecanització.

Parlava d’innovar.
Jo crec que la primera innovació que vam fer aquí a Terbal és la innovació empresarial. Jo venia d’una multinacional i quan vaig aterrar aquí vaig intentar professionalitzar l’empresa. Liderar correctament ja no és només tenir una gestió empresarial eficient, sinó també saber-te envoltar d’experts. Experts que et puguin portar en certa manera a l’excel·lència i això és una de les coses que vam fer a Terbal, la innovació en la gestió empresarial. Primer hem innovat en aquest apartat i després hem innovat en tecnologia. Hem intentat sempre incorporar nova maquinària i especialitzar-nos en un sector que és difícil i on vèiem que no hi havia tantes especialitzades en el que fem nosaltres.

“Liderar correctament també és saber-te envoltar d’experts”

Parla de tecnificar i, de fet, tenen robots de soldadura, però també es presenten com especialistes en soldadura manual. Aquí hi ha d’haver ofici…
Sí, és molt important també. Hi ha algunes peces que no es poden fer amb robot, per la seva complexitat. El que es fa quan entra un projecte nou és estudiar si aquella peça es pot passar al robot o si s’ha de fer d’una manera manual. O, de vegades, el que es fa és puntejar manualment i després es passa al robot. Però sí que és veritat que la soldadura manual és important també Terbal.

Principalment treballen a Catalunya?
Principalment a Catalunya, però també tenim clients a França i estem obrint mercat a Alemanya.

Com la treballen la internacionalització?
Nosaltres el creixement industrial el vam fer el 2010. Arran de la crisi del 2009, vam intentar obrir mercat i a través de la Cambra de Comerç, vam fer entrevistes amb compradors europeus i vam començar a treballar pel sector francès. Des d’aleshores que tenim aquest mercat obert.

I Alemanya ha vingut ara posteriorment?
Alemanya ha vingut ara posteriorment arran que tenim un client d’aquí a Catalunya que també té seu a Alemanya i hi ha hagut l’oportunitat també de poder treballar amb ells.

Quina és l’edat mitjana de la plantilla?
Devem ser unes cinc o sis persones que estan a la vintena, llavors també hi ha mitjana edat, i després hi ha gent més gran i una dona de 62 anys al taller! És la Carme que ha estat aquí amb nosaltres des del principi. És un cas singular. I, de fet, hem fet intentones de tenir més dones a la producció, però costa una mica perquè no n’hi ha, i perquè la feina a vegades és molt física. Però, ho aconseguirem, ja ho veuràs.

“Hi ha una falta molt preocupant de mà d’obra qualificada a la comarca”

En els darrers mesos hem sentit moltes empreses queixar-se de dificultats a l’hora de trobar treballadors. Aquí també els costa cobrir vacants?
Hi ha una falta molt preocupant de mà d’obra qualificada per al sector metal·lúrgic, sobretot aquí a la comarca. Això també és degut jo crec al tema formatiu. Ara patim la manca de formació professional que ha faltat en aquests últims anys. El canvi de FP a l’ESO ha fet que no hi hagi ofici. No hi ha gent que tingui ofici i la gent que hi ha especialitzada és poca. Aquí hi ha molta oferta de soldadura, de mecanitzat i de maltal·lúrgia, però hi ha poca gent. Realment és un problema. Nosaltres tenim ara una plantilla bastant estable, però ens ha costat molt. I és una cosa que és preocupant, perquè quan es jubila algú i has de contractar nous treballadors, et trobes que a la formació pràcticament l’has de fer tu.

Sí que es fan accions des del Consorci de la Vall del Ges, Orís i el Bisaura amb les empreses metal·lúrgiques de la zona. Quina valoració feu d’aquesta tasca?
El Consorci està fent una molt bona tasca. Nosaltres estem molt contentes perquè realment els últims anys han escoltat molt les empreses i estan intentant donar solucions, però és clar és una cosa que no és immediata. Formar una persona, sense cap previ estudi i fent una formació d’ics mesos, no vol dir que aquella persona estigui preparada per treballar.

I amb els instituts de l’entorn hi treballen?
Nosaltres coneixem La Salle de Manlleu, on hi ha cicles formatius de mecanització. De soldadura específic, no sé si n’hi ha, però sí que hem agafat algun noi de la Salle. Ara bé, amb això no n’hi ha prou.

I llavors aquí els acaben de formar?
Si. Aquí optem per la formació in situ a l’empresa. Donem les eines que necessiti el treballador i el formem amb persones que ja saben fer la tasca. I llavors puntualment amb alguns treballadors se’ls fa també una formació específica externa d’algun programa de mecanització en concret. Per exemple, amb robots, també ens trobem que hi ha molt poca formació amb soldadura robòtica. És veritat que ara s’ha començat a fer graus de robòtica, però més pensada amb robòtica col·laborativa o amb robòtica d’automatització, però no amb robòtica de soldadura.

La robòtica fa molts anys que la tenen implantada?
Sí. Nosaltres des dels inicis de Terbal, el 1998, que tenim incorporat un robot de soldadura. En aquest àmbit hem sigut molt autodidactes.

Sou una empresa metal·lúrgica comandada per dues dones i deveu ser la primera generació femenina de la companyia. La transició s’ha fet amb total normalitat?
El lideratge femení en un entorn industrial sempre ha sigut un repte, però hem intentat que aquest repte es transformés en una oportunitat per poder demostrar la nostra vàlua. No sempre ha sigut fàcil, no t’enganyaré, però jo crec que el lideratge femení aporta moltes coses que potser en un altre context masculí no aportaríem. Els valors, la missió i com funcionem a Terbal estan molt basats en clau femenina. A nivell de comunicació, del tracte amb els treballadors i l’empatia.

“Ara es parla de directives femenines, però fa 18 anys no era tan normal”

Deia que no ha sigut fàcil. Amb què s’han trobat?
No ha sigut fàcil, més que tot perquè la Raquel i jo érem molt joves quan vam començar a Terbal. De vegades hi ha com idees preconcebudes que Terbal ens l’han donat, l’hem heredat, però Terbal ara és com és gràcies a la Raquel i a mi, que l’hem portat fins aquí. Evidentment que el meu pare també ha sigut una peça molt important per la seva experiència i bagatge a nivell tècnic i encara li demanem consells, però després de 18 anys i passant la crisi del 2008 algun mèrit hem de tenir. Ara es parla de directives femenines, però fa 18 anys no era una cosa normalitzada. I ara, de fet, molta gent d’aquí ha crescut amb nosaltres, professionalment, i crec que hem format un bon equip.

Vostè va deixar enrere una carrera professional en una multinacional. En aquell moment va ser una decisió volguda? Va ser tramàtic? I ara, vist amb perspectiva, ho veu diferent?
Va ser un repte per a mi, perquè la veritat és que no tenia gens d’experiència en el món industrial i vaig passar d’una multinacional d’alimentació a portar la part comercial de Terbal. Traumàtica no, però sí que és veritat que va costar una mica. Però ara, vist en perspectiva, la valoració és molt positiva, perquè he après molt. En una pime, aprens moltíssim. Ara em veuria capaç d’engegar qualsevol altre projecte, fos industrial o no, des de zero. En canvi, si m’hagués quedat en un ambient de multinacional, allà estàs més acotat en un àmbit concret. La veritat és que estic molt contenta de com ha anat.

Contacta amb nosaltres

* Tots els camps son obligatoris

calcula el resultat de la operació i demostra que ets humà

4+4=
Resultat:

Situació

Contacte

Edifici "El Sucre", C/ Historiador Ramon d'Abadal i Vinyals, número 5, primera planta. 08500 Vic. Tel: 638 88 19 41.

cedosona@cedosona.org

Política de cookies

Avís legal

Comparteix el contingut