Entrevista FEM DEO - Anna Font
Anna Font i Tanyà (Torelló, 1981), llicenciada en Psicologia –àmbit en el qual va treballar en recerca i va fer dos màsters, a més d’un tercer MBA–, és la directora comercial del Grup Bon Preu. La companyia familiar fundada l’any 1978 va superar l’any passat, per primera vegada, els 2.000 milions d’euros de facturació (2.075 per ser exactes). Compta amb una xarxa de 200 botigues i 60 gasolineres i més recentment han començat a comercialitzar energia. La venda on line és una de les àrees que ha impulsat Anna Font, que participa al cicle d’entrevistes Fem DEO.
En una entrevista, Joan Font, president del Grup Bon Preu, deia que vostè va començar treballant als estius de caixera als supermercats. Què en va aprendre?
No és un cas únic. Treballar als estius en un supermercat ho fa molta gent. A mi què em va aportar? Era molt jove i, per tant, descobrir una mica el món més enllà de l’institut i el teu grup d’amics. I descobrir la vida laboral real de molta gent, que no és poc. Després vaig anar estudiant i treballant, estius i festius, si calia, també fora del grup. En acabar la carrera, vaig començar a treballar i fer un màster alhora. Treballava a l’entorn de la universitat, fent recerca, i m’agradava molt.
Aleshores tenia clar que el seu destí final seria la direcció de l’empresa?
Sincerament, seria viure en un altre planeta pensar que no tens res a veure amb l’empresa, però tot podia ser. La feina de recerca en psicologia m’agradava molt i crec que la feia força bé. Però sí que en un moment determinat vaig veure les costures d’això, que era com molt teòric, i vaig arribar a la conclusió que hi havia una altra cosa. No hi havia pressió, però l’entorn m’hi portava. I vaig fer el canvi, que no va ser traumàtic, ni obligat, i ara estic contenta. Crec que m’està anant força bé.
“Deixar enrere la psicologia i tornar a Bon Preu no va ser obligat ni traumàtic”
I quines feines comença a fer en el moment de tornar a Bon Preu?
Vaig passar per diverses botigues, bastant temps, uns dos anys, i vaig aprendre molt. Havia estat també al departament de persones. I quan es va començar a parlar del tema on line, jo ja ho havia treballat a nivell teòric per als màsters i qui ho portava en aquell moment em va demanar que l’ajudés. Va ser el moment de venir cap aquí. Al final les coses han de sortir d’una manera natural.
A Joan Font li hem sentit explicar que ve d’una família de bacallaners, que tenien parada al mercat i que aquest és l’inici de Bon Preu. Quines qualitats creu vostè que hereta del pare?
Hi ha coses que els pares transmeten als fills de forma natural. Per exemple, el meu pare diu que no però ell ha sigut un pare exigent. Amb mi ha estat molt exigent i aleshores jo soc molt exigent amb mi mateixa i tendeixo a ser-ho amb l’altra gent. Això, una. Ser responsable. Tampoc és només el meu pare, òbviament, també hi ha la meva mare, l’escola, els escoltes… Ser responsable de les coses que fas i les que no fas i també una certa necessitat de treballar. Això ho veus i és normal que la gent treballi moltes hores… Jo, mai, ni quan treballava a fora, no acabava la feina i marxava. La feina sempre marxava amb mi.
Quina mirada o valors creu que aporta a l’empresa, com a persona i com a dona?
No sé si existeix un lideratge femení. El que sí que penso és que per ser jove, per ser jo, per ser psicòleg, dona, o pel que sigui, hi ha una mirada més, al comitè de direcció i a fora, de ser més respectuosa en certes coses, que potser abans o altres perfils no ho són tant. Ser més escrupolosa amb segons què, coses que no es poden tolerar i no em caben al cap, a nivell de tracte amb les persones. Potser soc més suau amb les formes, que no vol dir res més, però amb les formes sí i són importants… També és veritat que potser, per haver estat en minoria, ets més empàtica o més sensible a certes situacions, gestos o paraules que els homes blancs i heterosexuals no veuen.
“Em xoca quan em donen consells sense haver-los demanat. Sempre són homes”
Què és el que més li ha xocat pel fet de ser dona en el món empresarial?
Hi ha una cosa que té la seva part bona, però… Que et donin consells sense que els hagis demanat. Sempre són homes, els que fan això. Que està bé, perquè escolto i potser alguna cosa va bé, però jo no ho he demanat. Per ser jove, per ser més o menys propera, o per ser dona, no ho sé, però això sí que passa. I llavors, també, gestos… però no sé si és per ser dona o per què, perquè també és cert que quan saben el cognom i el càrrec automàticament això desapareix. Però si no, igual ni et miren i miren l’home que va amb tu. Això passa.
S’imagina Bon Preu sense Joan Font?
És molt difícil imaginar-se Bon Preu sense Joan Font i també imaginar-se Joan Font sense Bon Preu. Però la vida és com és i això no durarà sempre. Crec que estem en una bona situació per poder afrontar les coses que vagin passant. I això no recau sobre una persona, recau sobre tota l’estructura. Perquè això no va de persones i cada cop hi anirà menys. Va sobre equips i sobre responsabilitats compartides. Tothom s’ha d’anar fent més autònom, més responsable i ha d’anar creixent. I en això hi estem nosaltres i moltes companyies.
“Potser per haver estat en minoria, veus coses que els homes blancs i heterosexuals, no veuen”
Vostè és la directora comercial del Grup Bon Preu, que al final vol dir gestionar tota l’organització de les vendes. Quina és l’estratègia per ser competitius?
Jo vaig entrar en una estructura que tenia els seus reptes, però que ja anava bé i això és un escenari. En una altra situació, potser el meu discurs i la meva experiència seria diferent. Nosaltres ens devem als clients i, com sempre diem, el que passi i preocupi als clients ens preocupa a nosaltres. I això vol dir des de la llengua, fins a la qualitat del producte, el proveïdor… Tot ho tenim en compte. És una complexitat gestionar-ho perquè és més fàcil treballar amb els quatre grans palets de productes convencionals, però no és el nostre model. El preu és ara mateix un element clau i nosaltres som i hem de ser tan barats en productes comparables com el més barat dels nostres competidors, sense concessions. I ho som. Però també tenim altres productes, sobretot amb el producte fresc, de més qualitat. I també tenim més assortiment de producte i, per tant, un client que vingui als nostres establiments pot triar més coses, pot gastar més, que en un altre lloc.
Li ha tocat també abanderar la posada en marxa de la venda on line.
Sí. Aquest any hem facturat 46 milions. Tot i que encara és poc percentatge de vendes (2%-3% de la facturació total), ha d’anar creixent.
Com s’organitza?
Ara estem cobrint bona part del territori, les comarques més poblades. Ens falta encara Lleida, el Segrià i tota la zona del Camp de Tarragona, perquè només tenim un Clica i recull a Reus. Tenim dues potes. Una és el servei a domicili i l’altra és el Clica i recull, que és quan el client compra per internet i s’ho ve a buscar.
“Hem de ser tan barats com la competència en productes comparables”
Està previst créixer en localitats amb el servei a domicili? Aquí a Osona només està actiu en cinc.
L’última milla és molt complicada a nivell de rendibilitat. I no és que no vulguem anar a totes les poblacions, ho hem de fer si hi ha les condicions. Per això donem l’opció del Clica i recull, que dona resposta a molts llocs. Estem molt contents perquè estem creixent molt en aquest mercat, sobretot als vallesos, Barcelona, el Baix Llobregat… Fem clients nous, que si ens haguéssim d’esperar a tenir una botiga passarien dècades.
Couen el peix en alguns establiments, elaboren sushi… Van adaptant-se a noves demandes de consum. També han obert el primer servei de rostisseria a Terrassa. Funciona bé? N’obriran més?
No hi ha res fàcil. I les rostisseries són difícils. Terrassa està arrencant, estem aprenent què interessa al client, què no, a quins preus, quines racions, cada quan hem de canviar els plats, etc. Però mentre anem fent això se’ns acudeixen altres coses que podem anar implantant. I, per exemple, de la rostisseria n’ha sortit els pollastres a l’ast, que ara s’han començat a vendre a diversos establiments. No és tan complicat, té bona venda i al client li agrada.
Han presentat la segona ciutat logística a Montblanc. Més enllà de l’abastiment a Lleida i les comarques del sud, també és un posicionament per sortir del principat?
Montblanc tindrà prou feina amb Lleida, Tarragona, l’Ebre, el Penedès… Tenim Balenyà, que ens va molt bé, però tenir un altre centre més a prop d’aquest territori, on tenim camp per córrer, és una bona inversió.
Quines altres inversions tenen previstes?
Invertim molt en botigues. Superem els 100 milions d’inversió aquest any i en els últims nou anys portem mil milions invertits en botigues. Ara recuperem una mica d’embranzida, després de la pandèmia, i hem obert un hipermercat a Sabadell; reobrirem Tremp, el 15 de juny; a Barcelona obrirem un supermercat a l’estiu; a Lleida també obrirem un Esclat gran després de l’estiu; Tona, esperem que aquest any sigui el bo; obrirem una benzinera a Sant Celoni, on també ampliem l’hipermercat; i diverses botigues que anem recuperant.
Al sector de la distribució, els acusen de perjudicar el petit comerç. Hi ha marge per a la convivència?
Sí. Nosaltres estem en poblacions on hi ha petit comerç i ells fan la seva activitat, nosaltres la nostra i fins i tot estem en mercats municipals, on convivim. I al final, l’experiència diu que és bo per a les dues parts. Ara bé, tothom ha de saber amb què s’ha de centrar i on ha de posar els esforços. S’ha d’executar bé i si es fa així, no hi ha problemes.
“Per a un petit productor estar en un lineal per on hi passa tanta gent, és rellevant”
Quina relació tenen amb els petits productors? Veiem que n’hi ha que volen ser al seu lineal, però també els sentim dir que els collen molt amb els marges.
Nosaltres estem molt contents de tenir-los i els que estan amb nosaltres també estan molt contents de ser-hi. Això té beneficis per a les dues parts. Entenc que per a un petit productor, estar al lineal d’unes botigues per on passen tantíssims clients és rellevant. Tenim 1.500 petits proveïdors, tots hi són perquè creuen que és bo per a ells i tenim peticions de més.
Perquè, quantes referències té el grup ara mateix?
Depèn. L’on line, que el tinc més al cap, en té 12.000. Tenim supermercats que en tenen 20.000 i d’altres de 25.000. Depèn de la botiga hi ha uns assortiments o uns altres i els petits productors tenen una quota important.
Precisament fa poques setmanes que han aplicat un codi de bones pràctiques també per als proveïdors.
Això sí que és important. Que les coses es facin d’una determinada manera, que tothom sigui responsable que es faci bé, que les persones es tractin d’una certa manera, tenir uns certs llocs de treball… és important i és clau. I això també fa que nosaltres, la direcció i els caps de departament, haguem de fer les coses d’una certa manera, unes determinades pràctiques, motivar, comunicar, fer participar a l’equip, i això no sé si és femení o masculí però és clau. El talent, com es fa créixer la gent.
Com es treballa aquesta part?
Ens hi dediquem molt. Es treballen els equips i la comunicació. Es fan plans de desenvolupament, valoracions periòdiques, en format conversa, per veure on està cadascú, què troben a faltar, o a qui podem estirar. Fem la convenció interna i més de 86.000 hores formatives l’any en diversos formats.
Aquesta convenció interna és anual?
Sí. La veritat és que l’ambient és molt de festa, però s’hi va a treballar i la gent surt molt motivada. Però això no és el treball d’un dia. Les persones que porten més d’un cert període a l’empresa tenen una entrevista personal, on queda registrat en què han de millorar, què fan molt bé, què necessiten, es marquen uns plans d’acció i l’any següent es valora si s’ha avançat o no. I així anem fent planter.
1.jpg)
