Tel: 93 516 48 08

NOTICIES

06 mai 2016

ENTREVISTA AL SR. ORIOL GUIXÀ, PRESIDENT I CONSELLER DELEGAT DE LA FARGA

Oriol Guixà: “Vam veure que l’empresa era més dèbil que la família i que se l’havia de protegir amb el protocol”


Oriol Guixà (Barcelona, 1952) és president i conseller delegat de La Farga i vocal del Patronat de la Fundació La Farga. El camí per arribar a presidir una de les empreses capdavanteres en elaboració de coure i innovadores en el reciclatge del material, va començar-lo estudiant enginyeria aeronàutica i especialitzant-se en motors, míssils i motors propulsors. Al seu currículum hi consten el pas com a professor per l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona i la feina feta a les empreses Motocicletes Montesa i Honda Motor Company.

El 1984 la seva vida dóna un gir i s’uneix a un nou projecte metal·lúrgic com a accionista i director general. Dins La Farga Lacambra patenta un procés de reciclatge del coure i juntament amb el llavors president Vicenç Fisas creen tres noves companyies: La Farga Tub, La Farga Rod i La Farga Intec. En tres dècades, la cooperació entre Guixà i Fisas ha fet que La Farga arribi a facturar més de 900 milions, que s’exportin quatre cinquenes parts del coure que es fabrica i que l’internacionalització començada a mitjans dels 2000 els porti a tenir seus a França, Regne Unit o als Estats Units.

El rumb de l’empresa s’ha anat definint amb els anys, però tot i la prosperitat que es respira a La Farga, notícies com la mort del senyor Fisas ara fa unes setmanes afecten l’empresa. Per encarrilar aquesta situació La Farga va preveure l’elaboració d’un protocol familiar que ha servit de model per a moltes altres empreses.

Des del Consell Empresarial d’Osona lamentem la pèrdua d’un dels empresaris més importants de la comarca i del país que ha contribuït enormement en la bona salut del sector industrial català. Amb l’actual president mantenim una cordial conversa al Museu del Coure de les Masies de Voltregà, únic a Europa i impulsat el 2008 per La Farga Lacambra i la Universitat de Vic.


Bon dia senyor Guixà.

Bon dia.

La Farga és considerada més que una empresa, però també és més que una família. Perquè això sigui així, podem dir que el protocol familiar és clau?

Primer de tot, cal dir que cada empresa agafa el camí que vol i que una de les opcions que existeixen és constituir-se com a empresa familiar. Nosaltres ens vam posar com a prioritat definir qui era més dèbil, si l’empresa o la família, i vam veure que l’empresa era la que tenia menys força. Per això, vam decidir protegir-la i la manera fonamental per fer-ho és tenint un protocol.

Per quin motiu era més dèbil l’empresa que la família?

Creiem que l’empresa és una cosa que va més enllà de la família, ja que no pertany exclusivament als socis sinó que és una qüestió de país i de creació de valor. Trobem que al voltant de l’empresa hi ha molts aspectes que donen riquesa a moltes famílies de la comarca, del país, del món. La família, en el fons, només és la propietat, no és tan transcendent.

Ara bé, l’empresa està totalment controlada pels socis i això pot provocar que les decisions es prenguin en funció d’uns interessos personals que podrien anar en contra de la corporació. És per aquest motiu que el dèbil és l’empresa i se l’ha de protegir perquè té moltes més coses al darrere.

Podríem dir que amb el protocol blinden l’empresa del que pugui passar en un futur.

Si, encara que l’empresa realment no té opció de protegir-se perquè qui mana és el soci. El que podem fer amb el protocol, però, és deixar clar quina relació hi haurà entre família i empresa i amb la norma blindar d’alguna manera La Farga. De totes maneres, no diem a ningú què és el que s’ha de fer perquè cada família pot optar pel que vulgui. Pot ben ser que hi hagi una família que tingui un negoci i aposti per protegir la família, amb això no ens hi fiquem.

En el seu cas, però, el protocol ha sigut un model a seguir per diferents escoles de negoci. Què és el que fa tan excepcional el document?

Probablement el tipus de família que som, el nostre cas no sol produir-se gaires vegades, és bastant excepcional per un seguit de motius. Per una banda en poques generacions hi ha molta família, dins aquest paraigua de protocol en primera generació ja hi ha 100 membres. Normalment per arribar a tenir 100 membres has d’anar a la quarta o a la cinquena generació.

L’altra qüestió és que nosaltres hem sigut empresa familiar per decisió, no per història. Aquesta també és una característica una mica estranya. No ens venia d’herència, en el nostre cas hi va haver la ruptura de la família Lacambra i nosaltres vam comprar en un determinat moment i al cap d’un temps vam quedar dos socis, el meu sogre i jo, que érem parents i vam constituir-nos com a empresa familiar.

També som especials en el fet que vam crear una empresa familiar quan la família ja estava molt desenvolupada i era força gran i això tampoc es dóna massa. Normalment les companyies es van fent grans a mesura que van passant les generacions. Llavors, per això en el nostre cas dins el protocol hi ha coses que el fan ser modern, perquè hi hem pogut incorporar característiques d’empresa més gran. Una barreja de factors.

Com s’aconsegueix la implicació de tota la família per l’elaboració del protocol? En el cas de La Farga, estem parlant d’una família molt nombrosa - vostè té 5 fills i el senyor Fisas 12 - de ben segur que no tots ho van tenir clar des d’un inici.

Hem seguit uns passos, quan vam decidir fer-nos empresa familiar hi havia una gran diferència entre els meus fills i els del meu sogre. Els meus eren bastant més joves i com que jo sempre he treballat aquí, ells han viscut molt el tema de l’empresa molt més intensament. Per això, als meus fills els hi va ser més fàcil l’integració a l’empresa familiar. En canvi, els meus cunyats els va enganxar de grans amb els seus negocis o les seves feines i amb el seu pare que ja venia molt poc per l’empresa, només estava als consells i no seguia el dia a dia. Perquè la cosa funcionés vam haver de millorar la vinculació amb l’empresa de les dues famílies i al veure que ens havia sortit bé, vam voler transmetre els valors cap a la següent generació.

 

A la següent generació i a altres empreses perquè a partir de la seva experiència neix Transmission, l’empresa especialitzada en protocols familiars.

Si, vam arribar a Transmission a través de la patent del protocol, quan el vam desenvolupar vam veure que estava tant bé que el volíem patentar però no podíem patentar-ho així com així. Vam fer un llibre amb la idea explicada a dins perquè quedés en el nostre registre de patents, al publicar-lo això ens va arrossegar a la idea de transmetre els valors de la família a altres empreses familiars i d’aquí Transmission.

Què és el què més els ha sorprès quan han elaborat protocols per altres empreses familiars?

Una de les coses que ens hem trobat, independentment de que totes les famílies siguin diferents i cadascuna tingui la seva manera de fer les coses, en general les empreses familiars són molt poc transparents. Els hi fa por que se sàpiguen algunes coses. Per nosaltres és al revés, som totalment transparents. Ho expliquem tot perquè entenem que la manera de ser potents és la transparència.

Un dels factors que potser us ajuda a ser tan transparents  és que vau començar gairebé de zero l’empresa, si hagués sigut una cosa de generació en generació ja hagués set més complicat aixecar segons quina pedra.

Sí, però igualment la transparència és necessària a tot arreu. Donem tots els números, ho expliquem tot, perquè entenem que fins i tot perquè la gent que treballa aquí estigui més motivada hi ha d’haver una transmissió d’informació i una obertura.

Malauradament, recentment s’ha produït la pèrdua del Sr. Vicenç Fisas, President d’Honor de l’empresa i principal impulsor del Protocol Familiar. Com afronten des de l’empresa aquesta nova etapa? I des de la família?

Encara no ho sabem perquè és molt recent. Ara és quan veurem si, pel que fa a família, tot el que hem muntat s’ha fet bé. Perquè, en el fons, mentre hi érem els dos la cosa era molt senzilla, qui manava érem nosaltres i ara cal que es demostri que tots els òrgans de govern que hem fet a nivell d’empresa i de família funcionin. De totes maneres, confiem que anirà bé perquè hem construït una estructura molt consolidada, no crec que tinguem problemes. Sobretot ho veurem quan acabi aquest període de transició en el que estem, tramitant el traspàs del meu càrrec de conseller delegat cap a la meva successió.

L’altra cara de la moneda és la personal. Jo, com a directiu, el trobaré molt a faltar perquè en el fons ell ha sigut el meu mestre. Des del punt de vista de negoci ell ha estat molt al meu costat i hem tingut una relació intensa. Ara quan giro el cap i miro enrere ja no hi ha ningú, abans quan tenia dubtes sempre podia comentar-los amb ell.

Des de La Farga com veuen la situació econòmica actual? Observen una millora de l’economia com diuen alguns experts?

Des del punt de vista de La Farga, l’economia espanyola no ens preocupa massa perquè estem influenciats per l’economia mundial. A aquesta escala no hi ha tantes flors com ens pinten, la situació està complicada des d’un punt de vista geoestretègic. Islamisme, guerres, refugiats, populismes europeus, eleccions americanes, caiguda de les matèries primeres, el baix consum de la Xina, el preu del petroli: tot compta i tot suma.

A escala espanyola, una de les coses que sempre ens preocupa és que ens omplim la boca dient que som un país industrial, però no ho som per res. La societat espanyola no considera la indústria i des de la política no s’hi legisla a favor, aquest és un tema molt greu perquè per nosaltres pot tenir conseqüències molt negatives. Dit això, a Espanya també continuem tenint un problema estructural important, que no sé si podrem solucionar. Hi ha un excés d’economia submergida que provoca grans dèficits a nivell estatal que costa molt de corregir. Hi hauria d’haver una reforma estructural perquè no podem gastar el que estem gastant.

Tot i la impossibilitat de predir el futur, vostè com s’imagina La Farga d’aquí a 10 anys? 

Com la primera empresa del món del coure, tant de bo sigui així. Som optimistes perquè fins ara ens hem anat espavilant, però sent realistes també és veritat que ens agradaria molt més estar a Alemanya que a Masies de Voltregà, perquè aquí no hi ha cap tipus de voluntat que la indústria tiri endavant.

Vostès l’any 2005 varen decidir  crear la Fundació La Farga. Què els va portar a prendre aquesta decisió?

Tant el meu sogre com jo vam considerar que havíem de fer quelcom per promoure els àmbits culturals i formatius. Coincidíem en què si tu li dónes a la gent un nivell cultural i formació li estàs donant un xec per tota la vida. En aquest sentit vam veure que tenia molta lògica promocionar tota la part del coure, per això vam fer el museu. En el tema formació vam crear una sèrie de beques per desenvolupar el territori i els treballadors.

En aquests deu anys, quin és el balanç que en fa?

Nosaltres estem molt contents, però també cal veure què n’opina l’entorn. Estem molt actius i hi posem força diners, ens gastem entre 200 i 250 mil euros en la Fundació. També hem creat un premi amb l’Escola d’Arts i Oficis i ens hem ficat dins els premis Innovacat més recentment.

Finalment, com a soci del Consell Empresarial d’Osona, com veu la tasca que desenvolupem per les empreses de la comarca?

Molt bona.

Quina aportació creu que fem a la comarca?

Anteriorment el Consell havia estat molt apagat i en aquesta nova etapa li hem donat un impuls. Per mi fa una funció fonamental: que el món empresarial s’uneixi per acompanyar els projectes que puguin sortir. A partir d’aquí hauríem de mirar de constituir-nos com a lobby, i potser fer més networking entre nosaltres. El que s’està fent, però, és bàsic.

S’hauria d’aconseguir que qualsevol empresa de la comarca hi estigués afiliada, tota empresa de més de 5 treballadors hauria de ser sòcia. Clar, i això s’aconsegueix amb l’esforç de tots nosaltres, però valdria la pena perquè donaria molta més potència, més influència en l’àmbit polític, econòmic, més capacitat d’ajudar-nos entre nosaltres. Per sort, veig que estem en el camí, oi?

Així és, ho fem tant bé com podem. Moltes gràcies senyor Guixà, li recordem que el pròxim acte del consell és el dia .... amb... esperem veure’l allà.

Miraré de ser-hi, gràcies a vostès.

Contacte amb nosaltres

* Tots els camps son obligatoris

Situació

Contacte

Edifici "El Sucre", C/ Historiador Ramon d'Abadal i Vinyals, número 5, primera planta. 08500 Vic. Tel: 93 516 48 08.

cedosona@cedosona.org

Avís legal

Comparteix el contingut