Tel: 93 516 48 08

Converses d'Osona amb Josep Arimany

Seguim amb una tercera entrevista amb un soci del Consell Empresarial d'Osona. En aquesta tercera edició parlem amb el Dr Arimany, President de la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS). Ens explicarà sobre el rellevant paper que té aquesta entitat en el bon transcurs de la comarca d'Osona en diferents àmbits com la recerca i la docència; així com nous reptes per aquests propers anys.


Visualitza el vídeo sencer

L’any que ve la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya celebrarà el seu 25è aniversari. Ens trobem doncs en un bon moment per fer balanç històric de la institució...

Efectivament el 21 de maig farà 25 anys de l’aprovació de la Llei de Reconeixement de la Universitat de Vic per unanimitat del Parlament de Catalunya. Va ser una gran fita històrica i fruit del treball de temps de moltes persones.

Però la presència de la Universitat o dels estudis superiors a la ciutat de Vic ve de molt més enllà i es remunta a l’Edat Mitjana (escriptori i escola catedralícia) i té una continuïtat els segles posteriors amb la Universitat Literària de Vic (s.XVI) i el Seminari de Vic (s. XVII). 

I per descomptat, en la història més recent, els precedents més immediats de la Universitat actual que són l’Escola de Mestres Jaume Balmes, l’Escola d’Infermeria i els Estudis Universitaris de Vic.

Si fins al 21 de maig de 1997 la història és llarga i dilatada en el temps, des de llavors i fins ara, en un quart de segle, ha estat intensa i molt fructífera perquè en aquest curt període de temps han passat moltes coses, entre les quals en destaco algunes:
1) Creixement de la Universitat pel que fa a tipus i nombre d’estudis, d’estudiants, de comunitat universitària...
2) Creació i consolidació del Campus Ciutat
3) Aposta i impuls per la recerca (darrera dècada)
4) Aposta per una federació universitària que ara està consolidada però té molt recorregut
5) Facultat de Medicina
Etc.

La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, es dedica fonamentalment a la docència i a la recerca i transferència de coneixement. Ens pot parlar d’aquests dos grans àmbits que la conformen?

Docència 
Per descomptat quan pensem en el món universitari pensem en la docència, en la formació dels professionals del futur. En aquest sentit el model educatiu de la UVic-UCC garanteix el creixement personal i la plena professionalització dels seus titulats a través d’un acompanyament al llarg dels seus estudis mitjançant el treball d’equip de tota la comunitat universitària.

Parlant de docència, també cal tenir en compte que aquesta evoluciona constantment i en molts sentits: 

1) Alguns canvis són pròpiament vinculats a l’aprenentatge: al què s’ensenya/s’aprèn i al com s’ensenya/s’aprèn. És a dir, nous models docents, innovació, aprenentatge basat en problemes, anàlisi de cas, grups reduïts, moltes més hores de pràctiques, resolució de reptes... 
2) D’altres canvis fan més aviat referència a l’orientació institucional d’aquesta docència: 
• Els estudis de grau que s’imparteixen a la UVic-UCC han anat creixement en nombre però també han canviat en funció del que la societat demanda
• El nombre d’alumnat ha anat creixement però sense perdre en ment l’atenció personalitzada i el treball en grups reduïts
• Els llocs on s’imparteix la docència han anat creixent: de la seu de Miramarges al campus ciutat; de Vic a altres punts del territori català (Manresa, Granollers, Barcelona), d’estudis només de grau a altres nivells d’educació superior (formació continuada, màsters, escola de doctorat, cicles formatius de grau superior...)



Recerca
Tot i que se’n feia abans, la recerca va ser una aposta que la Universitat de Vic va fer de manera ferma fa poc més d’una dècada. Actualment la UVic-UCC compta amb 5 centres de recerca i transferència de coneixement dedicats a 5 àmbits de coneixement molt diferents però igual de rellevants (àmbit sanitari i social; estudis de gènere; ecologia i tecnologia ambiental; esport i activitat física; educació); més de 30 grups de recerca i més de 5 milions i mig d’euros obtinguts en convocatòries competitives el curs passat.

I el futur és molt engrescador: aquesta recerca es fa, en molts casos, amb una implicació estreta d’agents socials, educatius, sanitaris, econòmics... del territori, sumant amb empreses, entitats i institucions i aportant equilibri territorial a la recerca que es fa a Catalunya. I al mateix temps, ampliant la xarxa de col·laboradors europeus i internacionals.

Aquest gran potencial no el volem ni el podem frenar. És el nostre deure, com a institució amb vocació de servei públic, esperonar la recerca científica, la transferència de coneixement i el retorn a la societat d’aquesta per contribuir a millorar el país i el planeta des del coneixement i en la mesura que ens sigui possible. 

Tenim el talent i el potencial però per fer recerca i transferir-la al territori també ens cal, és clar, finançament. En aquesta línia és en la que ara estem treballant i per a la qual fem una aposta ferma i decidida. 

 

És clar que la recerca (i sobretot la recerca més aplicada i la transferència de coneixement) causa un impacte positiu en les empreses i en el territori on es duu a terme.

És absolutament així i de fet és missió de la institució ser un motor de coneixement i d’innovació al servei del territori i alhora tenir una clara vocació internacional. Posaré alguns exemples:

La Facultat de Medicina. Compta amb un claustre de professionals que fan investigació puntera en àmbits com les malalties infeccioses, la immunitat i l’oncologia. Un claustre de professors que a més són metges en actiu i que connecten les institucions de salut del territori amb la Facultat i viceversa: sigui perquè un docent ve a fer classes a la facultat i comença a treballar també en algun centre sanitari de la comarca, sigui perquè els estudiants hi fan pràctiques i aquests creixen com a centres formatius, etc. 

El Centre Tecnològic BETA, que pot fer grans contribucions en el desenvolupament sostenible de les societats rurals, promovent la transició cap a la bioeconomia circular. La seva recerca és altament competitiva i orientada a les necessitats reals de la societat. Ha posicionat el centre a nivell internacional i, alhora, ha permès innovar al territori de la mà d’empreses i entitats properes amb qui mantenen una relació de confiança. 

El Futurlab, el Parc Científic i Tecnològic de la UVic-UCC que aglutinarà empreses i start-ups que tinguin entre les seves prioritats la investigació i l’I+D+I.

El projecte de l’IRIS Catalunya Central 

 

És clar que la recerca (i sobretot la recerca més aplicada i la transferència de coneixement) causa un impacte positiu en les empreses i en el territori on es duu a terme.

És absolutament així i de fet és missió de la institució ser un motor de coneixement i d’innovació al servei del territori i alhora tenir una clara vocació internacional. Posaré alguns exemples:

1) La Facultat de Medicina. Compta amb un claustre de professionals que fan investigació puntera en àmbits com les malalties infeccioses, la immunitat i l’oncologia. Un claustre de professors que a més són metges en actiu i que connecten les institucions de salut del territori amb la Facultat i viceversa: sigui perquè un docent ve a fer classes a la facultat i comença a treballar també en algun centre sanitari de la comarca, sigui perquè els estudiants hi fan pràctiques i aquests creixen com a centres formatius, etc. 

2) El Centre Tecnològic BETA, que pot fer grans contribucions en el desenvolupament sostenible de les societats rurals, promovent la transició cap a la bioeconomia circular. La seva recerca és altament competitiva i orientada a les necessitats reals de la societat. Ha posicionat el centre a nivell internacional i, alhora, ha permès innovar al territori de la mà d’empreses i entitats properes amb qui mantenen una relació de confiança. 

3) El Futurlab, el Parc Científic i Tecnològic de la UVic-UCC que aglutinarà empreses i start-ups que tinguin entre les seves prioritats la investigació i l’I+D+I.

4) El projecte de l’IRIS Catalunya Central 

 

Però aquest lligam amb el territori de la UVic-UCC va més enllà...

La recerca i la transferència de coneixement n’és un element cabdal, sobretot pel potencial que té per a les empreses i el teixit industrial del territori. Però per descomptat el lligam va molt més enllà i ara mateix ja no entendríem Vic i Osona sense la Universitat i sabem, que aquesta no seria el que és sense el territori on es troba. Per diferents motius:

El model de campus ciutat pel qual va apostar fa temps l’Ajuntament de Vic d’acord amb la Universitat i que ha demostrat ser un èxit i ha contribuït a revitalitzar molts sectors de la ciutat. Ara la universitat és present a la zona universitària estrictament però també al centre de la ciutat (Casa Convalescència, recuperació de La Farinera), a Vic Sud (nova seu inaugurada aquest estiu), a la zona universitària... i també és present a d’altres municipis de la comarca i de les comarques veïnes i ho serà, aviat, a Manlleu, segona ciutat d’Osona en dimensió. 

Contribució econòmica al territori: un estudi del professor Enric Casulleras, economista, demostra que l’activitat universitària a Vic aporta 110 milions d’euros a l’economia catalana i crea 1.942 llocs de treball. L’estudi també diu que la riquesa generada directa o indirectament representa el 2,365% del PIB osonenc
Valor social. La UVic-UCC també aporta valor social al territori i aquest es pot comptabilitzar. Un estudi de les professores Elisenda Tarrats i Núria Arimany situa aquest valor social com a nou vegades superior a les subvencions que la universitat rep. 

Finalment podem parlar d’un lligam cultural al territori: de l’aportació de cultura i de coneixement que la universitat fa a la comarca a tots els nivells d’edat des de les escoles fins a les persones grans (aules de gent gran)

I de la seva vocació social, que porta la institució a treballar per garantir l’accés als estudis superiors (beques...) a qualsevol persona sigui quina sigui la seva situació socioeconòmica. 

 

El 2014 la Universitat de Vic va fer l’aposta per convertir-se en una estructura federada, primer amb la Fundació Universitària del Bages... Com la valora?

El model federat permet la integració de diferents fundacions en un projecte universitari comú, en el qual es respecten les particularitats de cadascuna d’elles, però amb el compromís de treballar conjuntament d’acord amb els objectius estratègics de  la Universitat, operant com a eix coordinador de totes les activitats docents i investigadores.

Les fundacions tenen l’objectiu de sumar esforços, fer créixer la Universitat i potenciar el servei públic que presta, esdevenint un focus de coneixement i contribuït a l’equilibri territorial del nostres país.  

Fruit dels acords de federació, les fundacions constitueixen un grup d’entitats que actua de forma conjunta dins la UVic-UCC sota les directrius i objectius acadèmics del rector/a i la resta d'òrgans acadèmics de la Universitat.  

Vam començar amb la federació Vic Manresa i ara ja som 4 les entitats federades: FESS i Elisava. 

Amb el temps s’ha demostrat ser un encert per molts motius: una institució universitària més forta, un estrènyer lligams territorials, un evidenciar el potencial i la necessitat de tenir estudis superiors i recerca a la Catalunya central...

La Federació també ha fet possible el projecte de la Facultat de Medicina, i en farà possibles molts més, alguns dels quals ja s’estan perfilant. 

 

Aquest ja és el cinquè curs de la Facultat de Medicina. Posar-la en marxa què ha comportat per a la Universitat, la ciutat i la comarca?

Per a la Universitat la Facultat ha estat una fita llargament perseguida que permet consolidar la institució com a referent en tot un àmbit de coneixement, el de salut, tant en docència com en recerca.

Hi ha també un tema d’innovació docent vinculat: l’aposta ferma de la Facultat per un sistema d’aprenentatge basat en els casos clínics, en la simulació... ha contribuït a canviar també el model docent de la resta de la universitat, a actualitzar-lo com, de fet, la institució ja estava fent.

En relació a la ciutat i al territori la Facultat només aporta elements positius: aporta injecció econòmica sigui en lloguer de pisos, en consum de l’alumnat; aporta talent de metges que aterren aquí per fer docència i s’hi queden i de metges que ja eren aquí i que fan docència a la facultat; aporta un estrènyer llaços entre institucions sanitàries i universitat... 

 

Reptes de la institució

Aquest ha de ser el curs de la renovació del contracte programa. Aquest és un repte cabdal per a la institució.

Un altre és seguir consolidant l’estructura federada. Aquest any s’ha aprovat el primer pla estratègic que aglutina les quatre entitats que conformen la UVic-UCC i per tant ara toca desplegar-lo i executar-lo. 

En docència hi ha diversos graus i altres estudis en marxa. També una aposta ferma per la formació professional: CFGS

I en recerca el repte és aconseguir finançament basal i seguir creixent. 

 

Relació amb el Consell Empresarial d’Osona. Paper que juga el CEDO a la institució.

La presidenta del Consell Empresarial d’Osona és membre del Patronat de la Fundació Universitària Balmes i això és cabdal perquè les relacions entre universitat i empresa siguin fluides. 

Quan diem que la UVic-UCC és una universitat de proximitat, compromesa amb el desenvolupament econòmic i social del seu territori i del país, no són només paraules. Per contribuir al territori però ho hem de fer AMB aquest, de la mà de qui el conforma, i les empreses en són una peça clau.

Per això la relació UVic-UCC – CEDO és clau

 

Contacte amb nosaltres

* Tots els camps son obligatoris

calcula el resultat de la operació i demostra que ets humà

3+3=
Resultat:

Situació

Contacte

Edifici "El Sucre", C/ Historiador Ramon d'Abadal i Vinyals, número 5, primera planta. 08500 Vic. Tel: 93 516 48 08.

cedosona@cedosona.org

Política de cookies

Avís legal

Comparteix el contingut