Entrevistem a Ferran Latorre per tal de conèixer una mica més la personalitat i trajectòria d'aquest aventurer i conferenciant estretament lligat a la comarca d'Osona.

Nascut a Barcelona el 18 d’octubre de 1970, Ferran Latorre és un dels màxims exponents de l’alpinisme català arreu del món. Ha dedicat tota la seva vida a la muntanya, ha escalat 11 "vuitmils", i ha estat càmera durant 13 anys del programa de TVE “Al Filo de lo Imposible”.

Guia d’alta muntanya i conferenciant, va estudiar Enginyeria Industrial i parla quatre idiomes. Durant anys també va treballar en activitats d’outdoor per als treballadors de General Motors. Ha guanyat dos cops el premi de periodisme de muntanya del Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló.

Té com a objectiu ser el primer català en assolir els 14 vuitmils del planeta. Per a aquest projecte compta amb el recolzament de CaixaBank, GAES, i dues empreses d’Osona, Casa Tió i SEIDOR.

La seva experiència com a aventurer l'ha traslladat a l'àmbit de les empreses a partir de les conferències sobre valors com el lideratge, l'esperit d'equip, la incertesa davant el desafiament i la resolució davant moments crítics. Les seves conferències s'han inclòs en processos de formació i esdeveniments empresarials.  

El podeu seguir a la seva web, a la Vanguardia, a TVC, a RAC1, o a les meves xarxes socials.

Com et definiries?

Per sobre de tot, persona curiosa. Alpinista? Millor amant de la natura i dels espais salvatges. Intento complir un repte que em ve de lluny "posar els peus a sobre dels 14 vuit mils". Melòman declarat. Amb la càmera intento satisfer la meva addicció a la bellesa. El mateix que escrivint. Conferenciant apassionat. 

Com van ser els inicis. Com va anar tot això? Sempre va ser una afició innata en tu, ho l’has anat forjant i augmentat amb el pas dels anys?

Vaig començar a fer excursionisme de petit entre els 10 i 12 anys, amb les sortides de l’escola i amb el meu pare, que era molt amat del paisatge i la natura. Una de les excursions més importants va ser el meu primer tres mil, la Punta Alta (3014 m) amb una estada al refugi Ventosa i Calvell del Parc Nacional d’Aigüestortes. Va ser en una estada llarga amb la meva escola. Després el meu pare em va inscriure al CEC (Centre Excursionista de Catalunya) i vaig començar a escalar a través dels cursets que oferia el Centre. L’escalada en roca va ser el cop definitiu per a enganxar-me al món de la muntanya. M’hi vaig dedicar amb molta passió durant aquells primers anys, ja que va coincidir amb l’eclosió de l’escalada esportiva a nivell mundial.

A “Al Filo de lo impossible” vas poder conèixer a moltes icones d’aquesta forma de vida que és la muntanya. Com et va ajudar estar en un projecte com aquell, i qui et va marcar més?

Van ser uns anys fantàstics, on vaig poder conèixer grans alpinistes i bones persones. Gent de categoria diria, que han acabat convertint-se en molt bons amics. Des del seu director, en Sebastian Álvaro fins al darrer tècnic, passant evidentment per tots els escaladors amb qui vaig compartir les aventures. Per altra banda vaig poder viatjar a racons fantàstics del món, com les escalades a la Terra de la Reina Maud a l’Antàrtida i Groenlàndia, i evidentment a l’Himàlaia i al Karakorum. I finalment va ser una etapa professional molt interessant per la interacció entre esport i la comunicació en general.

Una vida dedicada, podríem dir, no només a la muntanya, sinó que més concretament a ser el primer català a completar els 14 vuit mils. Com és d’important per a tu assolir aquesta xifra?

El projecte dels 14 és la culminació de molts anys dedicat al món de la muntanya. La seva culminació és una icona important de l’aventura i quelcom sentimental per a mi. Seria com tancar un cercle de molts anys. És un objectiu esportiu, comunicatiu, i emblemàtic. En tot cas un cim que dura gairebé tota una vida, no només els dos mesos que dura una expedició.

Per desgràcia, ser amant de les muntanyes com ho ets tu, comporta moltes vegades perdre a amics i companys pel camí, s’està preparat per a aquests cops tan durs?

És clar que no. És la única cosa per la qual el ser humà no està preparat. Altra cosa és que siguis conscient que pot passar. L’alpinisme consisteix a ser prou hàbil, tenir prou astúcia,  estratègia, preparació física i tècnica, i coneixements, per evitar els perills i les dificultats de la manera més eficient possible.

Què faràs quan hagis assolit els 14 vuit mils? Tens al cap donar un gir a la teva trajectòria, o seguiràs gaudint de les alçades?

Tinc diferents idees. Però sobretot m’agradaria treballar en el camp de la formació de les empreses. Hi havia treballat molts anys i actualment dono xerrades de motivació per les empreses. Però m’agradaria poder combinar-les conferències amb activitats d’”outdoor training”. Vull dir que el que m’entusiasma és la idea d’implicar-me en que les empreses vagin millor, incidint en el seu capital més important, que són les persones.

Com creus que hi pots intervenir?

Amb les empreses que em patrocinen, duc a termes moltes accions conjuntes. La meva idea ha estat sempre la d’entendre el patrocini d’una manera integral. Sempre explico que vull sentir-me part de l’empresa, que el meu projecte sigui part del projecte de l’empresa, que també se’l facin seu. D’aquesta manera, totes les accions que faig, tant esportives, com de comunicació, com les que a posteriori duc a terme en forma d’activitats i xerrades, els assistents les entenen i les comparteixen molt millor. Al final, entre tots busquem el punt necessari de motivació per tirar endavant els nostres projectes vitals. 

Font: http://www.ferranlatorre.com/es/