Entrevista FEM DEO - Txell Feu
Només entrar aquí, a Ifeu, ens ha cridat l’atenció la clau del wifi, on apareix la paraula “merci”. Això és un tret característic de l’empresa i del lideratge femení?
Sí, del tot. Sempre diem que les empreses són les persones i és l’agraïment a aquestes persones que componen les empreses i als companys de treball d’iFeu que fan que puguem ser on som. Tot i que aquesta clau està a la vista de tothom i és la de la wifi pública. La privada evidentment no és aquesta.
L’any que ve farà 30 anys que amb el seu pare i el seu germà van fundar Informàtica Feu. Amb el canvi de seu, ara fa quatre anys, deixaven enrere la botiga i el servei domèstic, per enfortir la part de serveis a empreses. És on són més forts?
Vam començar amb una botiga petita. Ja veníem de l’experiència del meu pare, que havia comercialitzat amb màquines d’escriure, fotocopiadores, mobiliari d’oficina… A l’inici, teníem una part dedicada al públic final, però amb el temps vam veure que on érem forts, on podíem tenir un distintiu, era en la part d’empresa. El canvi d’ubicació ens va ajudar molt a propulsar l’empresa, al creixement, a desvincular-nos d’una botigueta d’informàtica i que realment ens relacionessin amb el nostre core que era el servei a l’empresa.
“Tots podem patir un atac informàtic. Hem d’estar preparats pel dia que passi”
Quin és el rol d’Informàtica Feu en un mercat tan gran com el tecnològic?
El nostre valor és el servei que hi posem. Sempre busquem la millor solució tecnològica, és evident, però acompanyada del coneixement i expertesa per aconseguir la garantia total del que estem fent. De vegades, tecnològicament parlant, hi ha aspectes que poden semblar inabastables per a la mitjana empresa. Nosaltres busquem la forma de reduir aquestes distàncies i que es puguin aprofitar dins la realitat empresarial i econòmica de cadascú.
Com ha evolucionat el sector en aquests 30 anys? De vendre productes a vendre serveis?
En gran part és així. La nostra idea s’ha mantingut fidel a l’acompanyament tecnològic complet a l’empresa, però les peces o les formes han sofert un canvi abismal, sobretot en els últims sis o set anys. Cuidar el que en diem el core de l’empresa és l’objectiu. És a dir, disposar d’una bona infraestructura, ja sigui física o al núvol, en la qual es busca una alta disponibilitat, una pèrdua de dades o de temps improductius que tendeixi a zero, un control de la seguretat o evitar amenaces cibernètiques.
“Proveïdors i clients agraeixen el tarannà més femení, que ens diferencia”
La ciberseguretat és el gran cavall de batalla?
Sí, rotundament. És el més important i apareix a tots nivells. Afecta l’usuari, les infraestructures en local, les de cloud o les comunicacions. Tots estem exposats a patir un atac informàtic tot i disposar de diverses capes de seguretat, en més o menys mesura. El que toca, a part de gestionar bé aquestes capes, és estar preparat pel dia que passi, perquè ens pot succeir a tots en diferents àmbits i cal cuidar especialment tot allò que té a veure amb plans de recuperació de desastres, de backups o sistemes de detecció de comportament que han esdevingut claus. Tenim una diapositiva, per quan fem presentacions, que ensenya un cavaller medieval que va protegit amb tota l’armadura i veus una fletxa que li entra just pel pestell dels ulls. Què significa? Doncs que a vegades tens tot de mesures de protecció activades però pots estar a un únic clic que un usuari et converteixi en vulnerable o exposi sense voler les dades de la teva empresa. Podríem dir que l’enfocament s’ha centrat a anar a protegir i aconseguir la integritat de la dada. Que estigui 100% assegurada.
Aquesta entrevista es fa en el marc del programa Fem DEO, que vol visibilitzar el talent femení a les empreses. Quina creu que és la seva aportació, com a dona, a l’estructura d’Ifeu?
Aportar aquesta visió i forma de fer femenina al món no només empresarial, també al món de les TIC, que, afortunadament, molts homes ja la tenen. Té molt a veure amb aspectes com compartir, cuidar-nos, la proximitat, l’empatia, intentar fer les coses fàcils i avançar-te una mica al que podrà venir. Són característiques molt femenines i aquí a casa és una bandera compartida per tots els companys i companyes i això no està gens renyit amb la tecnologia. De vegades, sembla que quan entres en una empresa hi ha d’haver 30 directius amb vestit negre i corbata i no, no va per aquí. Les persones, les empreses o els clients, crec que agraeixen molt aquest tarannà que tenim més femení. N’estem orgullosos i ens diferencia.
“A les reunions de direcció, amb clients i ‘partners’, estem molt lluny de la paritat”
Aquesta visió femenina de l’empresa, és un corrent que hi és i no fa soroll o encara està poc estès?
Aquest corrent a nivell global està molt tapat o és irreal, però a iFeu no ha estat mai un objectiu o un propòsit. Ha anat creixent de forma natural. Sí que és cert que a les reunions de direcció amb clients i partners estem molt lluny de la paritat, 10 a 1 en el millor dels casos. Divendres vaig assistir als Premis Dones Inspiradores d’EL 9 NOU i em va encantar el discurs de Beth Codina [presidenta del Consell d’Administració de Prosa], perquè va dir una cosa molt certa. I és que jo, per exemple, no he tingut mai cap problema amb cap home, però per què? Per la meva condició. Normalment, quan vaig a una reunió, sempre és amb persones del mateix rol, per entendre’ns. Codina va comentar això, que la posició professional o econòmica de cada persona fa que el masclisme s’accentuï o no. Això és una pena i crec que és l’autèntica xacra que hi ha en aquest sentit. Jo, afortunadament, tot i no estar mai en paritat, no m’he trobat mai en una situació laboral d’inferioritat que s’accentués pel fet de ser dona, però reconec que ser-ho pot accentuar aquesta sensació i no s’ha de permetre de cap de les maneres. La paritat pot ser de 10 a 1 quan soc a la feina, però quan em trasllado a l’àmbit personal, és 1 a 10. Al pediatre, al supermercat, a les reunions d’escola…
Els valors de governança femenins són més presents que la paritat als òrgans de govern o també costa de trobar-los?
Costa. Ha anat canviant, afortunadament. Crec que hi ha hagut un canvi generacional i això es nota molt, però encara hi ha molt poques dones que facin carrera o estudis de tecnologia. Nosaltres toquem dos àmbits, la part més de programació, que aquí potser sí que hi ha més dones, i la de sistemes, i aquí encara guanya 100% la part masculina. Ha anat canviant. Cada cop veus que a les empreses les dones van agafant més càrrecs intermedis i càrrecs superiors, però en el nostre sector costa molt.
“El futur de l’economia d’Osona passa per apostar per la tecnologia”
Costa trobar treballadores dones, està clar, i treballadors en general? Aquí a la comarca s’ha impulsat, precisament, l’Osona TIC Talent…
Fa falta crear noves vocacions, però sobretot retenir talent, que és el que intentem fer des d’Osona TIC Talent, del qual iFeu forma part com una de les empreses fundadores. Per què? Perquè tenim centres d’ensenyament molt bons de grau superior o universitaris que fa falta potenciar perquè puguin acollir més persones, i si pot ser més dones ja seria ideal. Els hem de fer veure que l’atractiu del treball tecnològic a la comarca és tant o més gran del que podria ser a Barcelona i la seva àrea. Aquí radica part del problema. Costa trobar personal, perquè és un sector molt demanat i has de treballar molt bé les motivacions. Fora de Barcelona i el seu àmbit, per norma general, els preus dels serveis són més econòmics i això afecta els sous, evidentment, i és poc realista intentar equiparar-los. S’hauria de donar valor als costos que significa viure i treballar a la capital respecte a fer-ho a la comarca. La veritat és que nosaltres estem molt contents, ho treballem, i el resultat és que tenim una baixa rotació de personal. Intentem fer equip, fer pinya, aportar incentius, motivacions o pla de carrera. Aquí no tens un topall. La projecció és màxima. Ens agrada molt fer planter. Moltes vegades, tècnics superiors que són valuosíssims per a iFeu van començar com a tècnics de pràctiques, sortits de La Salle o altres centres d’aquí.
Quins són aquests incentius? Quina és la manera de motivar el treballador?
Primer, no som treballadors, som companys. Ni en l’àmbit personal parlo d’algú amb qui treballo com a treballador, sinó com a company. Evidentment, hi ha la jerarquia que hi ha d’haver perquè això és una empresa i té una finalitat econòmica, però jo crec que el pensament i la forma de fer que tenim tant el meu germà, com jo, com el meu marit, és el fet que tots els que formem iFeu hi hem de sortir guanyant en tots els sentits, tant per la part econòmica com en la part de creixement professional i, per tant, sempre els fem molt partícips de tot. Moltes de les coses que fem actualment i el que hem aconseguit no és fruit exclusiu dels que actuem com a gerents, ni molt menys. Tothom proposa idees, projectes, que sovint acaben generant noves línies de negoci. Qui entén aquesta filosofia, normalment, té una trajectòria molt llarga a casa. També hi ha qui no l’entén, que és molt respectable. Per sort són pocs, però diguem que ja hi ha una selecció natural.
Acabem de passar una pandèmia en què es va recórrer a la tecnologia per poder teletreballar. Com ho van viure?
Va ser un moment de molta feina i la clau va ser que tot l’equip ho va donar tot. Vam primar la seguretat tecnològica i la seguretat dels nostres companys. Encara ara, que han passat tres anys, anem a empreses que els fem auditories, que no són clients nostres, i veus autèntiques aberracions tecnològiques de com van obrir els sistemes perquè la gent pogués treballar des de casa. Estaven i estan exposadíssims. Sempre faig la comparativa: és com si haguessin publicat en negreta i subratllat el carrer on vivien, el número i haguessin deixat les claus al pany. Això no es pot fer. En seguretat les presses no són bones i els professionals que ens hi dediquem hem de saber transmetre els riscos i fins i tot, de vegades, marcar línies vermelles.
“Hem de fer bandera del tarannà ‘pagès’. Atrau molt més del que ens creiem”
L’economia d’Osona, durant una època, va ser molt dependent de la pell i els filats, més tard la indústria i ara el sector alimentari. D’alguna manera creuen que l’economia de la comarca s’ha de diversificar i el seu sector ha de ser un dels que ho ha de facilitar?
Absolutament i és importantíssim. Aplicat a la nostra petita empresa, el fet de tenir clients multisectorials, repartir els ous a diferents cistells, ha estat clau en èpoques com la de la pandèmia, crisis o guerres. Sempre hem aconseguit dirigir esforços cap on es movia el mercat. Hem tingut capacitat d’adaptació. Per això, creiem que el futur és apostar per les tecnologies en cada un d’aquests sectors, diversificar i alhora mantenir uns estàndards de qualitat i professionalitat elevats tecnològicament és que el que ens diferenciarà dels mercats i competències territorials.
I el parc tecnològic que promou la Cambra, des del sector, el consideren necessari?
Tenir els nostres propis recursos és necessari per a tots els sectors però sobretot per al tecnològic. És a dir, cal retenir el talent i alhora ser un pol d’atracció pel talent de fora. Un argument súper potent que tenim, i del que ens hem de sentir orgullosos, és el nostre tarannà. Venim de pagès i això atrau molt més del que ens creiem. Si aprofitéssim crear un parc tecnològic i fer bandera d’aquests valors aconseguiríem disposar d’un clúster tecnològic a Osona excepcionalment potent i envejable. Porto 29 anys en aquest món i no en tinc cap dubte.
.jpg)
